Aquest any, sí

Els veterans ja no són tan veterans. Els dubtosos ja no són tan dubtosos. Els oblidats ens recorden que segueixen aquí. I els bons són millors. Fins i tot el defenestrat reapareix per marcar. És el que tenen les dinàmiques, i la d’ara permet que el Barça creixi. És hivern, però l’aficionat del Barça viu el seu particular estiu. Sap que no guanyarà la lliga, però l’horitzó es veia tan llunyà, i tan fosc, que ni tan sols necessita això, li val amb l’esperança d’haver trobat per fi un camí que creia haver perdut. La catastròfica situació econòmica i esportiva que va deixar Bartomeu feia preveure una travessia llarga pel desert, però amb el poc marge possible semblen haver-se escurçat els terminis. L’arribada de Xavi va suposar recuperar el rumb. Després feia falta més qualitat. I allà va ser quan va tornar Pedri. I després del canari van arribar uns reforços hivernals que no són el que el club hagués volgut fitxar, però sí el que podia incorporar. L’aposta de la direcció esportiva ha sortit rodona, fins i tot per sobre del que ells mateixos van calcular. Cert aire al 2004 «Aquest any, sí». Aquesta frase era un clàssic de les pretemporades d’aquell Barça que aixecava Recopes i que guanyava una lliga cada 15 anys. Per fortuna de les noves generacions, va caure en desús quan el Barça va començar a guanyar. Aquesta vegada, l’aficionat pensa que «aquest any sí», però no amb referència a cap títol, sinó que, aquest any sí, per fi, gairebé per obligació, ha aparegut la regeneració que buscaven fa temporades. L’equip té ara cert aire al del 2004, quan el canvi d’una simple peça, l’arribada de Davids, va suposar un punt d’inflexió. Aquesta vegada no ha sigut només un fitxatge i ha fet falta fins i tot un canvi de tècnic, però l’efecte ha sigut similar. Sigui com sigui, ara sí, el Barça dona mostres d’iniciar una era, veurem on el porta, veurem si les peces seran les mateixes la temporada vinent, però l’equip té un rumb. S’ha acabat el viatge a enlloc dels últims temps.

El més llegit