No busquin en aquestes línies una sola concessió al pacifisme. No n’hi ha. Vladímir Putin és el senyor de la guerra i només entén aquest llenguatge. La resta és banal, pura xerrameca per pensar que podem aturar una carnisseria amb sancions i bones paraules, mentre deixem la població d’Ucraïna a mans criminals. Des que va accedir al poder, Putin no ha parat d’ampliar el seu control sobre territoris que considera propis, mitjançant la utilització de la força. Txetxènia va ser el primer. Emulant Stalin, Putin ha aconseguit mantenir aquesta regió caucàsica com un satèl·lit, sotmetent tota la població. La va seguir Geòrgia, només vuit anys després. La invasió de les tropes russes va seguir llavors un patró molt similar al que ara aplica a Ucraïna. Va recolzar regions suposadament separatistes a Ossètia i Abkhàzia, amb l’objectiu de debilitar el govern sobirà a Geòrgia, avortar el somni d’integrar-se a la UE i retallar una part del seu territori amb governs satèl·lits.