Molts vam aprendre economia des de dos pols: el mercat o l’Estat. La propietat pública o la propietat privada. Segons aquesta interpretació, els errors dels uns eren corregits pels altres. Els excessos i disfuncions dels altres eren assenyalats pels uns. I així, el pèndol oscil•lava de banda a banda. En l’extrem: dels totalitarismes d’estat passàvem al liberalisme desacomplexat. Del culte a l’egoisme i a la desigualtat passàvem a l’afany nacionalitzador i a l’extensió d’allò públic. De la manca d’eficiència i l’anquilosament dels darrers a l’individu-consumidor i al treballador com a actiu empresarial. ¿Hi ha vida més enllà d’aquest pèndol? La història ens diu que sí.