«Tots som una mica Anna Delvey», diu Arian Moayed, l’actor que dona vida en la ficció l’advocat encarregat de la defensa de la presumpta hereva alemanya que va aconseguir estafar bancs i l’elit de Nova York per finançar un somni i una vida impossible. Todd Spodek, que així s’anomena l’advocat de l’Anna –el veritable cognom de la qual és Sorokin– ataca d’aquesta manera el prejudici moralista dels que es creuen lliures de tot pecat, nets de qualsevol indici de falsedat, per sobre de l’exageració o l’autocomplaença. Todd Spodek sap que ningú és innocent del constant pecat de la mentida. Tots exagerem, estirem la veritat més enllà del que imaginem i ens emboliquem amb la versió de la realitat que ens sembla més estilosa per triomfar a la festa de les vanitats del capitalisme. Una manta d’excuses i justificacions resistent al fred de l’hivern de conseqüències que ens espera... a alguns. Un hivern que, si arriba, no és igual per a tots, ¿oi? Sobreviure al fred no es tradueix en la mateixa experiència per a cadascun de nosaltres. Els privilegis es tradueixen en valors físics sense que ens n’adonem, i van més enllà dels paràmetres fixos que ens agrada imaginar. El món es converteix en un bosc d’injustícies en què perdre tots els nostres valors, ja fossin reals o fingits, per poder cridar a plens pulmons que la vida és molt difícil, que el llop ens espanta moltíssim.