Almenys a curt termini. Em molesta reconèixer-ho, però és el que passa quan algú combat amb regles i l’endemà se les salta donant cops prohibits. I quan està disposat a arribar fins al final sense donar importància al cost mentre que als altres ens costa posar morts a sobre de la taula. I quan no ha de retre comptes a ningú de les seves accions mentre que d’altres tenim parlaments i opinions públiques. No vull en absolut insinuar que els sistemes totalitaris són millors, tot i que certament en ocasions, com l’actual entorn d’Ucraïna, poden treure millor partit de les seves cartes perquè no estan sotmesos a regles ni estan constrets per consideracions ètiques. Pur Maquiavel, tot i que no sigui el món on volem viure.