Al parabrisa del cotxe em solen deixar papers de publicitat que llegeixo abans d’arrugar-los i llançar-los a les escombraries. Sempre em pregunto per què perdo el temps llegint-ho i sempre em responc el mateix: es podria tractar d’un missatge del més enllà o del més aquí en el qual se m’expliqui, finalment, per què carai vaig arribar a aquest món. A veure, ¿per què? Per casualitat, diran vostès, i tenen raó, però conservo la idea romàntica que el meu naixement va tenir una raó que encara no he trobat i, al pas que anem, moriré sense haver trobat. Però no desisteixo en el meu afany de buscar senyals ocults, pautes, signes que m’expliquin el sentit de la vida; el de la meva, per ser més concrets. Cadascú que busqui el de la seva.