Lligats perquè no mirin d’anar sols al lavabo. Immobilitzats perquè no hi ha prou mans per cuidar-los. Sedats perquè se submergeixin en la inconsciència i no requereixin cap atenció. Llegir els (mal)tractaments als quals són sotmeses les persones grans en algunes residències és abocar-se a la indignitat. Imaginar-ho, el terror. Més encara quan molts són plenament conscients de la seva submissió. De sobte, deixar de tenir el control de la vida. No ser ningú. L’angoixa desbordada i, per calmar-la, medicació. I així, dia rere dia, desarmats, sense possibilitat de rebel·lia. Enfonsant-se en la renúncia.