En una setmana haurem fet un curs accelerat d’història. El segle XV va ser una època gloriosa de la llengua catalana, amb l’eclosió de figures capitals de la literatura, la majoria d’elles valencianes. Des de l’abrandat Sant Vicent Ferrer al delicat Jordi de Sant Jordi, des de la poesia excelsa d’Ausiàs March o Roís de Corella a la novel•la intrèpida, moderna, de Joanot Martorell. Tots, valencians escrivint en català, mentre al Regne de València – autèntic bastió i capital de la Corona d’Aragó – s’imposava l’anomenada “valenciana prosa”, un exemple de com ser elegant i precís en les comunicacions administratives. Alfons el Magnànim conqueria Nàpols i també hi establia la cort. En una setmana, haurem viatjat a l’antiga Corona, travessant el Mediterrani, patint contra els napolitans i ensenyant, a València, com es pot ser precís i elegant en un exercici de cal•ligrafia futbolística, sobretot a la primera part, amb l’aparició estel•lar d’un gabonès magnànim també.
APUNT
Valenciana prosa

El més llegit
- Tenir 13 anys i aparèixer (o no) en els rànquings de guapes de la teva classe: «Donen molta inseguretat, de vegades acabes plorant al lavabo»
- El gran aconseguidor de la trama no tenia límits
- "Ens deixen a l’estacada 16 mesos"
- Protecció Civil activa l’alerta per pluges intenses al Pirineu, Terres de l’Ebre, Lleida i la Catalunya central
- Felip VI vol curar ferides amb la visita a Montserrat i Badia del Vallès