Fa uns mesos que parlàvem amb naturalitat de fatiga pandèmica, perquè les qüestions relacionades amb la salut copaven el debat públic; era una qüestió de supervivència, estàvem esgotats físicament i mentalment. El patiment i la por al nostre voltant ens tenien en estat d’alerta permanent, mentre procuràvem seguir totes les recomanacions i no fer-nos massa preguntes que posessin en dubte les poques seguretats que teníem.