¿Feijóo pot tornar a dir que no?

«¿Feijóo pot dir que no una altra vegada al partit que l’hi ha donat tot?», es pregunta amb dubtes un alt dirigent del PPdeG. «Aquesta vegada hi ha moltíssima pressió, més que el 2018», diu un altre càrrec del PP gallec. «Com a mínim, s’ho deu estar pensant perquè totes les mirades estan posades en ell», afirma un tercer. Però cap s’atreveix a pronosticar què farà el president de la Xunta, un polític molt hermètic. En vista de la crisi oberta aquesta setmana al PP arran de l’enfrontament de Pablo Casado i Isabel Ayuso, que ha deixat «mort, però no enterrat» el primer, «tocada» la segona, i el partit al caire del precipici, els populars busquen solucions i, com el 2018, han tornat a dirigir les mirades cap al nord-oest. ¿Tindran èxit? El líder del PPdeG, l’únic president amb quatre majories absolutes a l’esquena i l’únic que ha sigut capaç de frenar l’avenç de Vox a Espanya, va refusar optar a la presidència del PP el 2018. Va ser una decisió que llavors va agafar per sorpresa moltes persones, per no dir tothom. ¿Per què? Perquè Feijóo va acariciar el somni de fer el salt a la política nacional, perquè durant anys va cuidar la seva presència a Madrid, va dedicar temps als fòrums polítics i mediàtics de la capital, i va teixir aliances amb altres barons territorials. Si abans del 2018 havia rebutjat ofertes (ministre, vicepresident...), va ser perquè no li semblaven de prou envergadura. Amb la seva negativa, Feijóo va obrir la porta a Pablo Casado, que en un moviment tàctic va aconseguir els recolzaments de María Dolores de Cospedal. L’exministra de Defensa i exsecretària general del PP, amb l’objectiu que no guanyés la seva arxienemiga Soraya Sáenz de Santamaría (la més votada en la primera ronda de les primàries), va posar a disposició del jove de Valladolid els seus vots i, d’aquesta manera, el timó del PP. ¿Ha canviat alguna cosa des del 2018 perquè Feijóo que abans va dir que no, ara potser digui que sí? «La pressió de la seva gent», diuen càrrecs del PPdeG, i que ara la implosió del partit és «pitjor». No s’entreveu cap alternativa més, expliquen, i argumenten que el titular de la Xunta és l’autoritat moral més important del partit i ostenta un currículum incomparable. «Ningú al PP li pot fer ombra, ni Ayuso, ara tocada, però a més amb un recorregut curt fins al moment», afirmen. I no només els dirigents del seu partit l’assenyalen i el posen en el punt de mira, la dreta mediàtica també l’ha posat en el focus. Ahir algú ja li va dissenyar l’estratègia (dimitir com a president de la Xunta i anar-se’n a la Cambra alta com a senador per designació autonòmica per tenir una plataforma des de la qual debatre amb Pedro Sánchez). Correcte és dir, en tot cas, que Feijóo a més s’ha mogut. Aquesta setmana ha sigut l’únic baró territorial que ha parlat llargament per assenyalar a Casado el camí que ha de seguir per sortir del mal pas (asseure’s a negociar urgentment amb Ayuso, cosa que va fer, però sense èxit, i la dimissió de Teodoro García Egea, que es dona per feta, i a veure si no és l’única). Autoritat moral Al PPdeG expliquen la sortida a escena de Feijóo per responsabilitat amb el seu partit, que veu a la deriva. Va donar un toc d’atenció, parlant de la possibilitat de fer un congrés extraordinari, per reconduir la situació. ¿Només això? Des de l’entorn del president, responen que sí. «Feijóo va intervenir en la polèmica en tasques de mediador», afirmen. «Té autoritat moral per mediar, si no ho fes ell, ¿qui demanaria ‘sentidiño’?», es pregunten. Feijóo guarda silenci des de divendres, després d’emergir com una figura clau per posar fi a la destrossa de Casado i Ayuso. El seu entorn també és hermètic. Es limiten a declarar: «No elucubrem amb el futur del president». Els populars assisteixen amb «preocupació i pena» a una crisi «insòlita». «No pot ser que els populars, sobretot els gallecs, que sempre hem anat amb el cap molt alt, ara estiguem contents de portar mascareta al carrer», diu un alt càrrec. Un altre està espantat: «A Casado i Ayuso aquest embolic se’ls ha escapat de les mans. No pots anar a una guerra sense armes, pensant que el teu rival s’intimidarà». Amb els manifestants a la porta de Génova demanant la dimissió del president del PP i Ayuso disposada a mantenir l’estira-i-arronsa, càrrecs del PPdeG entenen que la solució ja no consisteix en la dimissió del secretari general del PP, Teodoro García Egea. «Dijous n’hi havia prou, ara no», afirmen, però no s’atreveixen a pronosticar què farà el seu cap de files, si Casado renuncia o convoca un congrés extraordinari. ¿Estaria disposat en aquesta ocasió a embarcar-se en l’aventura de cosir el partit, frenar Vox i plantar cara a Pedro Sánchez? Expliquen que Feijóo és tan hermètic i discret que pocs saben les seves intencions reals. ¿Quan el titular de la Xunta despenja el telèfon per parlar amb els altres barons territorials ho fa per sondejar possibles recolzaments o es limita a mediar per urgir solucions amb l’autoritat que li dona la seva trajectòria? Ningú s’atreveix a interpretar els moviments del cap. Al PP expliquen que el 2018 Feijóo va declinar agafar les regnes del partit i succeir Mariano Rajoy perquè no tenia clar que guanyés contra Soraya Sáenz de Santamaría, que tenia el recolzament implícit de l’expresident. Tampoc li va agradar la precipitació amb què es va convocar el congrés de la successió. Quatre anys després, si Casado fa marxa enrere, el líder gallec podria tenir el camí expedit, amb la incògnita de què faria Isabel Ayuso. La seva excel·lent relació amb Juan Manuel Moreno, president d’Andalusia, i d’Alfonso Fernández Mañueco, de Castella i Lleó, li garantiria el recolzament de les dues organitzacions territorials, i la primera no és precisament petita. A més, no serien els únics recolzaments. En tot cas, el president de la Xunta haurà de sospesar altres qüestions. Aquesta decisió no és només política, també és personal. Suposa fer un salt al buit i arriscar-se a tancar una excel·lent carrera política amb una derrota a les urnes (¿i si per primera vegada perd unes eleccions perquè Pedro Sánchez avança els comicis i no li deixa temps per cosir el partit?, però ¿i si, d’altra banda, és ell qui aparta el PSOE de la Moncloa, que flaqueja a les enquestes, i arracona Vox?). «¡Ser o no ser, vet aquí el dilema!» La decisió també és familiar. Feijóo té una parella i un fill de cinc anys. Té seixanta anys i quan molts comencen a pensar en la seva jubilació, el president de la Xunta pot estar davant el repte més important de la seva vida. A més, anar-se’n a Madrid a tancar una crisi podria crear un problema a Galícia. La successió de Feijóo, a la Xunta i al PPdeG, no està oberta, no s’entreveu relleu a l’horitzó i els populars gallecs fins ara segueixen tranquils, donant per fet que Feijóo aniria a buscar una cinquena majoria absoluta. Això sí, en aquesta ocasió el relleu de Feijóo tindria més temps per rodar-se, ja que les eleccions autonòmiques no toquen fins al 2024. Quan el 18 de juny del 2018 va anunciar davant la plana major del seu partit a Santiago que es quedava a Galícia, va plorar. Va necessitar temps per prendre la decisió, encaixar les peces del puzle, sospesar-ne els pros i els contres... Quatre anys després torna a estar en el mateix destret.

¿Feijóo pot tornar a dir que no?

Alts càrrecs del PP gallec analitzen el paper que pot tenir el president de la Xunta: «Aquesta vegada hi ha més pressió que el 2018»

El més llegit