Barça, el teletext no ho és tot

Si vostès tenen certa edat, recordaran el teletext. Era molt útil per mirar la classificació de la Lliga els diumenges a la tarda. Massa útil, els diria Txiki Begiristain. En el seu moment, en l’època que seria batejada per Laporta com la de l’autocomplaença coincidint amb la temporada 2007-08, el llavors secretari tècnic blaugrana confessava que no havien reaccionat a temps perquè, malgrat els senyals d’alarma que enviava l’equip, quan posaven el teletext continuaven veient-se a dalt a la taula. Avui dia, la classificació es pot consultar des del telèfon mòbil i, pel que sembla, Laporta no la mira gaire, perquè insisteix a valorar les victòries com un pas més cap al títol de Lliga. No es tracta d’un lapsus, sinó que, a base de repetició, només podem concloure que és un missatge estudiat. A 15 punts del líder, el president sembla un astronauta, però si a ell no li importa, a nosaltres menys, perquè la il·lusió –i la generació d’aquesta– no és censurable. El que no es veu en el teletext ni tampoc al mòbil és la millora de joc blaugrana. Els reforços d’hivern han donat més opcions a Xavi que, a poc a poc, com es va poder veure en la primera part de Mestalla, encamina l’equip cap al que vol. La segona meitat, en canvi, ens recorda que l’equip encara està en el procés i que les ensopegades continuaran apareixent. Pedri, Nico, Gavi... Però aquests dies toca ser al pic de la muntanya russa i toca disfrutar de la il·lusió que suposa, per exemple, imaginar el centre del camp del futur amb Pedri, Nico i Gavi. Perquè somiar està permès. Perquè quan els títols queden lluny, l’aposta per la joventut passa a ser el millor antídot. I ho demostra l’ambient del Camp Nou, que sembla disposat a tenir paciència. L’aficionat ja no va a les cites a disfrutar de la victòria, sinó a patir per ella, conscient que s’està construint alguna cosa. Es diria que es respira fins i tot més il·lusió que a l’estadi de l’equip que va primer. Deu ser que ningú mira el teletext, tampoc a Madrid.

El més llegit