Ayuso, la Sun Tzu del PP

Els moviments triomfen quan les societats estan preparades per fer-ho. Va passar amb la Convergència de Pujol, el Ciutadans de Rivera, el Podem d’Iglesias, l’independentisme de Puigdemont, i és el que està passant amb l’‘ayusisme’ dels populars madrilenys. Els astres alineats per facilitar l’ascensió al cel d’una líder. Aquells que viuen en la raó i el pragmatisme segueixen aquestes situacions sorpresos, tot i que es repeteixin de forma regular i malgrat que la memòria sigui feble. I el que ha passat davant la seu del PP al carrer Génova no és la primera vegada que s’esdevé, encara que el context fos diferent. És cert que Miguel Ángel Rodríguez, conegut com a MAR, és l’artífex d’aquest fenomen politicomediàtic. I també és cert que la seva metodologia agressiva en moments molt concrets és útil, perquè una part del votant vol líders compromesos i valents. No obstant, la manifestació espontània (agafin-s’ho de forma graciosa) davant l’edifici de la direcció nacional del Partit Popular no és el producte de la feina de tres dies. A més, els ciutadans de dretes no tenen com a afició dedicar un diumenge al matí a escridassar i demanar dimissions. Prefereixen les seves segones residències. La presidenta de la comunitat, Díaz Ayuso, i Miguel Ángel Rodríguez, han sabut aprofitar-se dels errors del seu adversari. Tant és així que cap dels manifestants a Génova es plantejava si els diners ja reconeguts que van arribar del Govern de Madrid al germà, Tomás Díaz Ayuso, ho van fer a través d’un relació econòmica legal o no. Em refereixo al dubte. A la pregunta que qualsevol futur votant s’ha de fer davant una polèmica com aquesta. I quan no hi ha qüestionament previ és que la feina de guanyar el relat està ben fet. Com va passar fa gairebé 38 anys en la massiva manifestació a la plaça de Sant Jaume davant l’escàndol de Banca Catalana, després d’unes eleccions que van donar la majoria absoluta a Jordi Pujol. La feina ja estava feta. Poc importava la imputació i els seus detalls. Ni Pablo Casado ni Teodoro García Egea, a qui Cayetana Álvarez de Toledo va recordar al seu llibre com «ell és Génova», van tenir en consideració la metodologia de MAR i de la mateixa Ayuso: mai deixar un atac sense resposta. Molt oriental. La presidenta és una Sun Tzu. Ho descriu amb detall el general i filòsof de l’estratègia al seu llibre ‘L’art de la guerra’. «Un exèrcit victoriós guanya primer i entaula la batalla després». Ayuso sortia d’entrada com a victoriosa. Sobretot, a Madrid, on el seu sentit de «llibertat» va ser exportat a la resta de l’Estat, amb cerveseta inclosa. ‘Llibertat’, una de les paraules que més es van poder llegir en la cartelleria activista dels pro-Ayuso. Aquesta crisi ens condueix a diverses incògnites. ¿És Ayuso la líder amb capacitat per recuperar el vot que ha fugit del PP a Vox? Quina cosa sense sentit, perquè ahir es van poder veure molts seguidors del partit d’Abascal a Génova. ¿Està preparant Feijóo un congrés extraordinari per regalar la presidència a Ayuso? No hi ha excusa. Tot això és apassionant i mediocre.

Ayuso, la Sun Tzu del PP

Ni Pablo Casado ni Teodoro García Egea van tenir en consideració la metodologia de MAR i de la mateixa Ayuso: mai deixar un atac sense resposta. Molt oriental

El més llegit