Feijóo, una altra vegada en el focus

Els barons del PP es van posar a cobert quan dijous va esclatar la guerra civil entre Casado i Ayuso. Només un va donar la cara, a excepció del president murcià, que va sortir en defensa més de Teodoro García Egea que de Pablo Casado. Va ser Alberto Núñez Feijóo. I ahir va tornar a repetir. Va comparèixer davant els micròfons per exigir una solució a Pablo Casado, més que a Isabel Díaz Ayuso, ja que Casado és el president del PP, i ell, segons el líder gallec, té la responsabilitat de concloure la greu crisi. I el més important: va advertir que, si no, el partit està abocat a un congrés extraordinari. ¿Ayuso-Casado o amb un tercer contendent en lliça? El líder gallec, amb l’autoritat que li confereixen les seves quatre majories absolutes, que no tenen parangó en el seu partit ni en l’escena estatal, va reclamar que Casado i Ayuso posin fi a «un conflicte intern majúscul», «buscant el millor per al PP». El problema és que en aquest moment els interessos de Casado i Ayuso no coincideixen amb els interessos del Partit Popular. Està en joc el futur, fins i tot la supervivència política de tots dos, i han decidit, arribats a aquest punt, jugar-se-la a tot o res, perquè una marxa enrere de qualsevol dels dos demostraria debilitat, fragilitat... Ajornar l’instant de defunció suposaria una derrota en diferit. Així que Feijóo pot estar clamant al desert, i si l’autoritat, que li confereixen els mitjans de comunicació i molts en el PP no és suficient per fer-se sentir, ¿què farà el president gallec? A Madrid ja sorgeixen veus que pot tornar a ser, ¿una altra vegada? la solució de consens per tancar aquesta guerra fratricida. Però si Feijóo ja va declinar liderar el PP perquè, com sostenen veus autoritzades, no veia clara la seva victòria ni en el congrés ni a les urnes ciutadanes, ¿marxarà ara que pinta pitjor? En el seu moment va al·legar que tenia un compromís amb els gallecs i no volia faltar a la seva paraula amb el seu poble. Aquest compromís el va renovar poc després, fins al 2024. I si es queda aquí, ¿es decantarà per un bàndol o serà el maquinador d’una tercera via que torni la pau al PP? Feijóo ha xocat, això sí, més internament que públicament, amb Casado i Ayuso. Pertanyen a generacions diferents i els seus estils són divergents. Al polític gallec no li agraden els coquetejos amb Vox, ni tampoc els vaivens de Génova, i la seva gestió en la pandèmia va ser diametralment oposada a la d’Ayuso, que, a més, amb la seva irrupció en l’escena estatal va fer ombra a Feijóo, que, de passada, va deixar de ser una amenaça per a Casado. En el PP expliquen que una de les raons perquè el 2018 el president de la Xunta no fes el salt a Madrid, un somni que va acariciar durant un llarg temps i que també va treballar amb tenacitat, és que temia la guerra bruta en el PP (dossiers i papers que podien sortir contra ell, per intentar enfangar el seu projecte i la seva candidatura). Potser aquests dies, al descobrir com se les gasten a Gènova per aniquilar la competència, haurà pensat: «¡Que bé que vaig fer!». Aquests dies Feijóo ha recuperat un protagonisme a Madrid que havia perdut en favor d’Ayuso. Mentre d’altres es van posar de perfil, ell va decidir sortir a escena i prendre la paraula. S’ha erigit en el portaveu del tros de partit, que no és de Casado, ni tampoc d’Ayuso. ¿Com de gran és aquesta part? Ningú s’atreveix, veient que ahir ni Casado ni Ayuso van fer marxa enrere, a entreveure una solució a aquesta crisi, però Feijóo ja apareix com un dels protagonistes del desenllaç.

Feijóo, una altra vegada en el focus

El president de la Xunta ja apareix com un dels protagonistes del desenllaç de la guerra entre Casado i Ayuso

El més llegit