Avui com ahir, l’urbanisme de Barcelona continua despertant interès i és estudiat amb atenció, precisament perquè sempre ha arriscat. En la dècada dels 80, es va iniciar un programa de reequipar els barris perifèrics i urbanitzar carrers i places amb la mateixa qualitat que els del centre. Avui la situació és diferent. Són les condicions del centre insalubre les que requereixen canvi i innovació: la implantació d’un canvi en la mobilitat, millors equipaments i la multiplicació d’eixos verds, els nous jardins lineals d’una ciutat d’extrema compacitat. Una adaptació que necessita consens per abordar els reptes mediambientals. No hauria de fer por. Barcelona és una ciutat complexa, diversa i conflictiva, però continuarà sent el motor cultural, referent sanitari, universitari i d’innovació de Catalunya.