En temps de Spotify, resultava adequat que abans de l’estrena del Barça a l’Europa League es parlés de simfonies. De l’enyorança de l’himne de la Champions, tantes i tantes vegades xiulat, i de la irrupció a les nostres orelles de la partitura d’aquesta segona competició europea, que va sonar tan intensament com es vulgui, però ens va semblar d’una èpica impostada. Pot ser que ens agradi més a mesura que l’anem escoltant, tot i que potser no la sentim més, veient com va acabar la cosa ahir.