Som davant un nou episodi del recurrent debat sobre l’impost de patrimoni. Una qüestió que ve de lluny, si bé ha adquirit més rellevància en la mesura que s’ha convertit en un greuge comparatiu entre comunitats autònomes, especialment al no aplicar-se en la de Madrid. Una cosa sense sentit que s’ha de reconduir ja que l’harmonització impositiva, que ha d’acompanyar la lliure circulació de capitals i persones, és un dels grans objectius de la Unió Europea i, encara més, ho ha de ser dels seus respectius estats membres.