Obrir Barcelona, per Elisenda Alamany

La vulnerabilitat a l’àrea metropolitana de Barcelona s’ha incrementat arran de la pandèmia i des de fa dècades, els problemes s’agreguen a la franja del Besòs, on viu el 12% de la població catalana. En bona part, aquestes vulnerabilitats s’expliquen per les polítiques d’austeritat que entre 2009 i 2011 van fer retrocedir en dècades els llindars de benestar del nostre país, però també és cert que no hi ha hagut lideratge o capacitat per revertir-les amb polítiques efectives des dels successius governs municipals o metropolitans. Avui hi ha molta ciutadania en aquests barris que considera que ha estat del tot abandonada per totes les institucions. Durant aquests dos anys, han abundat les proclames del govern barceloní sobre la necessitat de transformació del Besòs, però el que és cert és que els resultats no han arribat. Prova d’això és que en la darrera exposició pública de l’alcaldessa al Col·legi de Periodistes en l’acte “L’Alcaldessa respon”, el Besòs no va merèixer ni una sola proposta, tot i haver estat una de les franges amb barris més castigats per la pandèmia. Un dels exemples els tenim al barri el Besòs i el Maresme que en ple confinament va veure esfondrar-se el sostre d’un habitatge per aluminosi, els problemes de neteja van fer que calgués exigir un pla de xoc urgent per una plaga de rates i les ocupacions d’habitatges per part de màfies han fet sortir al carrer el veïnat demanant més seguretat. Tot i el pla de xoc exigit per al barri, el govern municipal el va rebutjar el passat plenari, adduint falta de competències i noves excuses. Aquest era un mandat per fixar les bases de la Barcelona del futur. I per fer-ho, calen noves idees i un govern obert i proactiu. El Besòs és la possibilitat d’una nova centralitat metropolitana. Inversió i projectes que ja són incipients en matèria d’indústries visuals, culturals, tecnològiques, de recerca podrien ser la palanca de canvi en aquest territori que, de moment, només ha vist passar les oportunitats per davant. La recuperació es comença a notar i Barcelona ho té tot per tornar a ser una ciutat que encara brilli més però té reptes davant seu que ja no pot posposar més: des de millorar la seguretat, protegir l'estil de vida de la ciutat i dels seus barris, consolidar la recuperació mitjançant el coneixement i tenir un horitzó de futur compartit Aquest horitzó depèn del govern però també de la societat civil, de les altres administracions, dels municipis veïns, etc. I per això la ciutat necessita un govern obert, que sàpiga liderar cooperant, i que deixi enrere l’actitud desconfiada i de tancament actual. Molts dels reptes que tenim avui tenen clara escala metropolitana i per vèncer aquesta sensació de desídia i abandó que moltes administracions han tingut vers els Besòs, cal que Barcelona lideri amb altres ajuntaments una agenda conjunta on es poguessin concretar projectes que es beneficiessin dels Fons Next Generation, per exemple. No és temps de vacil·lacions ni de mesures tímides o més promeses incomplertes. Barcelona ha de pensar en el Besòs com el viver de les millors idees i perspectives de recuperació per a la Barcelona del futur. Per a aquest repte i molts d’altres que avui té la ciutat, necessitem una Barcelona oberta.

Obrir Barcelona

Barcelona ha de pensar en el Besòs com el viver de les millors idees i perspectives de recuperació per a la ciutat del futur

El més llegit