Aquesta columna va néixer de casualitat, com tots nosaltres. La teclejava des d’un diari petit d’una ciutat petita i a ningú li importava el que jo escrigués en aquell racó. Era tot tan caòtic com divertit. Escrivia el primer que em passava pel cap, ho escrivia sense pensar-m’ho gaire, com volia o com podia. Un parell de dies després de la publicació original, solia fotografiar el retall de diari en paper i el compartia a les xarxes socials. Aquesta segona vida de l’article era la que més cridava l’atenció: saltava de Twitter a Facebook, de Facebook a WhatsApp i de WhatsApp a Instagram, regant en el seu viatge el meu ego amb m’agrades, retuits i paraules boniques.