¿Quin calendari escolar pot millorar l’aprenentatge?

El conseller d’Educació ha anunciat per sorpresa que el curs començarà una setmana abans. No s’incrementen les hores lectives, perquè al setembre es reduirà la jornada i s’afegeixen dies de vacances al llarg del curs. Ara ja sabem que la mesura serà a les escoles públiques i concertades per evitar desequilibris. Es garantiran activitats gratuïtes fins a les 16.30 hores perquè les famílies no poden treballar mitja jornada ni assumir un copagament com el que ja han de fer les tardes de juny. Els docents hauran de deixar preparat el curs al juliol, i l’Administració haurà de garantir que els nous mestres arriben a les escoles molt abans, amb temps per preparar el curs i compartir el projecte del centre. L’anunci ha trasbalsat la comunitat educativa, amb els sindicats en contra, l’associació de mestres Rosa Sensat a favor i les entitats de famílies amb molts dubtes. Potser un consens previ era improbable, jo aquí només aporto elements per al diàleg que s’obri a partir d’ara. ¿Comencem el curs massa tard? Europa comença al setembre, amb l’excepció de Dinamarca, Finlàndia i alguns estats d’Alemanya que comencen el curs a l’agost. Catalunya és una de les regions europees que començava més tard fins i tot en relació amb altres comunitats espanyoles: les més primerenques l’inicien a partir del dia 6 (Múrcia, La Rioja) o 7 (Madrid, Cantàbria). ¿Fem massa hores lectives? No sempre ‘més és millor’. Les dades internacionals mostren que és la qualitat i no l’increment d’hores de classe el que millora els aprenentatges. A Catalunya i Espanya fem més hores lectives que la mitjana de l’OCDE a l’educació primària (875 versus 791) i sobretot a la secundària (1.050 versus 907 hores). I les tenim repartides en menys dies lectius que altres països (176 dies versus 185). ¿Onze setmanes de vacances d’estiu són massa? A Europa fan des de les sis setmanes (en alguns estats alemanys, als Països Baixos o al Regne Unit) fins a les 13 d’Albània, Letònia, Portugal, Itàlia i Turquia o les 15 de Bulgària. La tendència internacional s’inclina en l’escurçament del descans estival i intercalar períodes de 7 setmanes lectives amb descansos d’una o dues setmanes. França és un dels països que ha fet aquesta racionalització de les vacances. ¿Unes vacances llargues perjudiquen l’aprenentatge? La recerca internacional demostra que les vacances d’estiu fan retrocedir l’aprenentatge de molts infants i adolescents (‘summer loss’), principalment en els alumnes més desavantatjats. Es calcula que l’efecte acumulat estiu rere estiu pot implicar una diferència de tres anys menys d’aprenentatge a la llengua o les matemàtiques als 12 anys. També erosiona competències clau d’autonomia, abstracció, perseverança, cooperació, empatia i gestió del conflicte. ¿És necessari que siguin activitats gratuïtes? A Catalunya la despesa privada en educació de les famílies és altíssima. Ens han acostumat a molts copagaments, també a l’escola pública, que impliquen desigualtats entre alumnes i escoles i perjudiquen el dret a l’educació. ¿Podem encara anar més enllà? Malgrat aquesta reducció, la desconnexió d’estiu segueix sent llarga i perjudica l’aprenentatge, i no ens podem conformar. Molts països tendeixen a equilibrar vacances al llarg de l’any i complementar-ho amb programes extraescolars d’‘estiu enriquit’ promoguts pel govern i municipis, especialment adreçats als alumnes en desavantatge. En les 10 setmanes que queden, les activitats d’oci, natura, família i l'aprenentatge són compatibles amb noves polítiques públiques que estenen l’educació més enllà de l’escola, i ja tenim alguns municipis catalans pioners en aquestes mesures. Serà un repte per les escoles preparar aquest canvi en un any d’intensos canvis curriculars. Mereixeran tot el recolzament i reconeixement.

¿Quin calendari escolar pot millorar l’aprenentatge?

L’anunci sobre l’avanç de les classes ha commocionat la comunitat educativa, amb els sindicats en contra, l’associació de mestres Rosa Sensat a favor i les entitats de famílies amb molts dubtes

El més llegit