Rússia i la Xina, unides contra l’OTAN

La crisi d’Ucraïna i el temor que s’agitin les aigües entorn de Taiwan i al mar del Sud de la Xina han consolidat l’abraçada del drac i l’os, que cada dia miren amb més recel els intents dels EUA de formar aliances per mantenir la seva primacia i impedir el desenvolupament de la Xina i Rússia. Els dos països han fet un pas més cap a la seva gairebé aliança, ja que tots dos prefereixen que no hi hagi un document formal que els lligui davant tercers. Moscou i Pequín mantenen «una relació sense precedents en l’esperit d’amistat i associació estratègica», va declarar Vladímir Putin, que va assistir a la inauguració dels Jocs Olímpics d’hivern, abans de la seva trobada amb Xi Jinping. Després de la reunió, els líders van emetre un comunicat conjunt en el qual la Xina es col·loca obertament del costat rus i critica «l’expansió de l’OTAN». Cap estat ha de garantir la seva seguretat «a expenses de la seguretat d’altres estats», assenyala el text, que no esmenta Ucraïna. La Xina i Rússia, per raons pragmàtiques, van establir un matrimoni de conveniència que estreny els seus llaços tan bon punt senten l’hostilitat creixent d’Occident. Els dos països van solucionar les seves diferències frontereres i el 2001 van firmar un tractat d’amistat, que ha facilitat l’entesa sense alterar els seus principis. Així, la Xina ni reconeix ni critica l’annexió de Crimea, i Rússia, que reconeix Taiwan com a part de la Xina, no es pronuncia sobre el conflicte ni sobre el del mar del Sud de la Xina. La segona economia del món podria proporcionar a Moscou una certa immunitat contra les noves sancions dels EUA i Europa si Rússia envaeix Ucraïna. Des del 2014, la Xina ha anat ocupant l’espai deixat per la UE, que llavors representava el 49,4% del comerç total de Rússia i ara està per sota del 38%. Per contra, la Xina, que només suposava el 10,5%, es va situar en el 35,3% el 2020. Rússia és el país que més crèdits ha rebut de la Xina, 151.800 milions de dòlars entre el 2000 i el 2017. A més, els dos països han establert una infraestructura financera independent per gestionar els seus pagaments sense haver de passar pel dòlar. Les relacions energètiques són també fonamentals i si Europa, per pressions dels EUA, rebutja l’obertura del gasoducte Nord Stream 2 com a part de les sancions a Rússia, la Unió haurà de pagar molt més pel gas liquat dels EUA i la Xina estarà encantada de garantir-se més subministraments de gas per a la seva descarbonització. Rússia té unes reserves provades de petroli de 24 anys, a l’actual ritme d’extracció, i de 76 anys en gas. Pequín i Moscou van ultimar el 2020 l’acord marc per 400.000 milions de dòlars per al subministrament, durant 30 anys, de 38.000 milions de metres cúbics de gas anuals, després que Gazprom, el monopoli del gas rus, acabés la construcció del gasoducte de 3.000 quilòmetres que abastirà la Xina des de la península de Yamal, al nord, a través de Mongòlia. L’expansió de les relacions militars russoxineses és molt important, amb freqüents maniobres conjuntes cada vegada més complexes i llunyanes, programes espacials conjunts i la venda de la tecnologia militar russa més avançada, com els caces Su-35 i el sistema de míssils S-400. Fins i tot està sobre la taula de negociació la cooperació en sistemes de defensa antimíssils. La Xina estava molt interessada en l’aparador al món que li suposaven els Jocs d’hivern. Políticament, la imatge no ha pogut ser més clara: d’una banda, Putin i la firma de 15 acords de cooperació i un altre de subministrament de 100 milions de tones de petroli a través del Kazakhstan durant 10 anys i, de l’altra, el boicot dels EUA i els seus més estrets aliats –el Regne Unit, Austràlia i el Canadà–, junt amb algun altre de circumstancial com Lituània, que, aconsellada per Washington, ha obert una ambaixada de facto de Taiwan, cosa que ha desfermat les ires de Pequín. La incapacitat de la Unió Europea de parlar amb una sola veu en política exterior i de defensa, la seva falta d’autonomia estratègica i la seva ceguesa sobre la conveniència de mantenir una relació estreta amb el seu gran veí del nord han enrobustit la solidaritat entre Rússia i la Xina. Aquests dos països han sabut deixar de banda la ideologia i els desacords del passat per, sense embarcar-se en la utòpica ‘aliança eterna’ de la dècada dels 50, coordinar els seus esforços per contrarestar l’empenta dels EUA.

Rússia i la Xina, unides contra l’OTAN

Xinesos i russos, per raons pragmàtiques, van establir un matrimoni de conveniència que estreny els seus llaços tan bon punt senten l’hostilitat creixent d’Occident

El més llegit