Fa aproximadament quaranta cinc anys, en un poblet petit una noia va plantejar als seus pares que havia triat estudis universitaris i els va dir que volia estudiar enginyeria. La reacció va ser de sorpresa i el seu pare li va preguntar: però com t’ho faràs per què els homes et facin cas? Al llarg dels anys aquesta noia va poder demostrar al seu pare que els requisits per fer estudis d'enginyeria estan relacionats amb el gust per aprendre, amb el gaudi d'assignatures com Física o Matemàtiques i amb una certa capacitat d'enginy, i que aquestes característiques no són patrimoni del món masculí.