Facebook, dolor i glòria

Un dijous negre de febrer de 2022, les accions de Facebook (FB) van caure un 26%, que va perdre més de 230.000 milions de dòlars a la borsa de Nova York. Mai en la història un valor havia perdut, en una sola sessió, aquesta capitalització borsària, xifra que equival a la pèrdua de tot el mercat de valors el dimarts negre d’octubre de 1929. La caiguda no és aliena a l’augment dels tipus d’interès i l’encariment dels préstecs per a empreses, consumidors i inversors en accions, després de la decisió de la Reserva Federal de posar fi a un prolongat oasi de diners gratis que –per aïllar l’economia nord-americana dels pitjors efectes de la pandèmia– van inundar els mercats amb efectiu, per a una compra en valors de gairebé 5 bilions de dòlars. La baixada històrica es va produir quan als inversors els va sorprendr ela notícia de la primera caiguda –en el nombre d’usuaris diaris– de la seva principal xarxa social, unida a una ombrívola previsió d’ingressos. A l’espera que l’economia es reajusti, els inversors han començat a desfer-se de valors cars i el canvi del clima financer apunta que el preu del risc està canviant. …………….. La patacada coincideix amb el canvi de nom de la companyia i els esforços encaminats a la creació del metavers, un món virtual amb aparença de realitat externa en el qual els usuaris podran compartir activitats digitals amb altres persones (treballar, fer exercici, assistir a concerts, visitar amics i família, col·leccionar art, reunir-se, anar de compres, jugar i fins i tot assistir a reunions de feina). El canvi de nom pot transmetre la idea d’una empresa més fràgil del que es podia suposar i els seus detractors han insistit que, sense canviar la cultura, el lideratge, la moral i els valors de l’empresa, el canvi és inútil Aquest any, Meta, que compta amb gairebé 70.000 empleats –dels quals 10.000 treballen en projectes de realitat augmentada i virtual– ha invertit 10.000 milions de dòlars en la compra d’empreses emergents, d’aquest nou entorn simulat amb aparença real. Aquest negoci, que hauria de veure la llum en 10 o 15 anys, ofereix –a porta tancada– avenços en ‘hardware’ i ‘software’ i demostracions que creen més dubtes que sorpreses. En tot cas, la desmoralització interna, la dificultat de retenir empleats valuosos, els nervis dels anunciants i el desgast de la figura de Mark Zuckerberg –de tecnòleg visionari a malvat mundial– podrien haver contribuït a apressar la seva caiguda. …………….. Començar a perdre usuaris indica que alguna cosa no va bé, sobretot si la pèrdua sobretot té lloc en mercats on encara podria créixer. Tot i que Facebook és el seu negoci més lucratiu, Meta acull Instagram i WhatsApp, que no aporten tants ingressos i pateixen el mateix estancament orgànic. Per això la desacceleració sembla inevitable. Les xifres evidencien un canvi de tendència: els joves veuen Facebook com una aplicació de gent gran i Instagram podria començar a anar pel mateix camí. Si bé la integració de novetats, copiades dels èxits de la competència, està funcionant bé, encara no hi ha publicitat entre vídeos, de manera que té una reduïda capacitat per generar ingressos. És més difícil saber els interessos dels consumidors i, per tant, menys rendible imposar-los la publicitat La publicitat dirigida –97% dels seus ingressos– és el principal argument que utilitza la plataforma per convèncer els anunciants. Aquesta fortalesa es veu perjudicada per les mesures de privacitat d’Apple, que en el seu últim sistema operatiu per als iPhone requereix que els usuaris acceptin explícitament que es recopilin les seves dades de recerca. Això suposaria una pèrdua d’ingressos de 10.000 milions de dòlars aquest any. Mitjans de comunicació i governs escruten constantment les seves xarxes socials, de manera que cada vegada és més complicat defensar la seva funció original –connectar les persones amb amics i familiars– quan l’evidència és que se’ls connecta amb discursos populistes i opinions radicals. …………….. Reformar requereix temps i despesa. Amb inquietuds latents, com l’extracció d’informació personal amb finalitats mercantils i l’ús d’algoritmes –ingredient essencial que jutja en temps real el que fa emocionar la gent– queden qüestions pendents de resoldre: l’envelliment del negoci principal i la dependència d’Apple i Google. ¿Podrà aguantar Meta resultats que no sempre agradaran als accionistes, retenir el talent necessari per al desenvolupament del seu metavers i sostenir el tinglado amb promeses fins que es compleixin? De moment és una il·lusió, però els problemes ja són reals i es tradueixen en números i pèrdues. Els problemes no són de naturalesa financera ni legal. Es tracta més aviat d’un núvol de temor existencial que plana sobre l’organització, que ha anat perdent la reputació que va tenir. En canvi, una realitat indiscutible són els 2.500 milions d’usuaris i un benefici net de 39.370 milions de dòlars en l’últim exercici (augment del 35% en comparació amb els guanys de 2020) i una pujada del 30% en el preu de les accions. No té lògica especular amb conflictes quan Facebook és el setè valor en capitalització de Wall Street. Ell sol val bastant més que tot l’Ibex junt. Però aquí rau la paradoxa: en el dolor i la glòria.

Facebook, dolor i glòria

En l’empresa de Mark Zuckerberg hi ha desmoralització interna, dificultat per retenir treballadors valuosos, nervis dels anunciants i desgast de la figura del seu creador

El més llegit