Autogols (1)

L’error del diputat del PP Alberto Casero –que no és un diputat qualsevol– ha salvat la reforma laboral pactada entre el Govern, la CEOE, UGT i CCOO. La reforma, que va costar llargs mesos de negociació, mereixia alguna cosa més digna. Ara els autogols són notícia i potser diumenge en vegem un altre de Pablo Casado si, com prediuen diverses enquestes, el PP queda lluny de la majoria absoluta i necessita substituir Cs per Vox per governar. Però no només el PP pateix autogols. La vicepresidenta, Yolanda Díaz, ha recriminat ERC que per culpa seva es va estar a punt de perdre la votació i que no es juga amb les coses de menjar. Pablo Iglesias, no sabem si com a comentarista o Arzalluz de Podem, lamenta que el PSOE no sàpiga encara que pactar amb la dreta és acceptar ‘cavalls de Troia’ i que dijous es va aconseguir que forces d’esquerres es barallessin entre elles. Per la seva banda, Pedro Sánchez culpa el PP: «Vam veure el veritable rostre d’una dreta que blanqueja el transfuguisme». Al seu costat, a Lleó, Zapatero va afegir: «Estan plorant per les cantonades, que tinguin una mica de pudor que volien guanyar amb dos trànsfugues i per darrere». Però el que ha passat també demostra que el Govern PSOE-Podem funciona malament. Va guanyar la votació per l’error d’un diputat del PP, però ja abans havia renunciat a un diputat propi. Com si un equip sortís a un partit decisiu amb un jugador menys per baralles al vestidor. La coalició hauria de tenir 155 diputats i no 154 com passa des de l’octubre. I per voluntat pròpia. Llavors el diputat canari de Podem, Alberto Rodríguez, va ser condemnat pel Suprem a 45 dies de presó i inhabilitació de sufragi passiu (inelegible per a càrrec públic) per donar una puntada de peu a un policia el 2014. Però la presó se li va commutar per una multa de 540 euros. Al no haver-hi presó els lletrats del Congrés –i la mateixa presidenta Meritxell Batet– van decidir que no s’havia de privar de l’acta de diputat. Però una advertència del president de la Sala Segona del Suprem, Manuel Marchena, dient que la sentència s’havia de complir, va fer que Batet canviés d’opinió i l’inhabilités. Podem es va posar les mans al cap i la va acusar de prevaricar. Crisi i confusió en la coalició. ¿Es va equivocar Batet? ¿Podia haver plantat cara a risc d’obrir una guerra entre la presidència del Congrés i el president de la més poderosa sala del Suprem? Potser, però el que no té sentit és que quatre mesos després Podem no l’hagi rellevat i que la coalició tingui un vot menys. Mentrestant, Rodríguez ha recorregut al Constitucional. ¿Pensava que era un jutjat de guàrdia que ràpid li donaria la raó contra el Suprem? El món complicat de Podem no s’ha atrevit a exigir a Rodríguez l’acta i el PSOE no ha gosat enterbolir més les relacions entre tots dos. Legítim, però té un cost i la mesura estrella de la legislatura només ha sortit per l’error d’un diputat del PP. Un gran ridícul, el que Tarradellas va dir que era l’únic que en política mai es podia fer. Yolanda Díaz culpa ERC, Iglesias es queixa que el PSOE mira al centre i Sánchez i Zapatero ataquen els dos diputats navarresos que no només van ignorar la directriu d’UPN, sinó que, Déu sabrà per què, van ocultar durant tot el dia el sentit del seu vot. D’acord, però si Podem i el PSOE haguessin tingut la seva casa en ordre tot hauria sigut diferent. ¿La posaran ara o continuaran temptant qualsevol altre autogol en les pròximes votacions del Congrés que no seran fàcils?

Autogols (1)

El Govern va anar a la decisiva votació sobre la reforma laboral amb només 154 diputats, i per pròpia voluntat, quan n’hi corresponen 155

El més llegit