Menys abandonament escolar, menys atur juvenil

En els últims dies s’han conegut les noves dades de la xifra d’abandonament escolar prematur a Espanya. Convé partir del que s’entén per abandonament escolar, que des de la Unió Europea es defineix com el percentatge de joves que han abandonat els estudis entre els 18 i 24 anys sense haver arribat a una titulació més enllà de l’ESO. És a dir, abandonen els estudis sense haver-se titulat en formació professional de grau mitjà o batxillerat i no segueixen cap altra formació. Però l’abandonament escolar prematur implica que un percentatge important d’aquests joves que no tenen aquesta titulació han abandonat fins i tot abans de finalitzar l’ESO, que quan compleixen els 16 anys deixen l’institut, en molts casos, per no tornar. El que comença sent un problema educatiu es converteix en un problema laboral i social. De fet, les últimes dades oficials del Ministeri d’Educació i FP indiquen que, de la taxa del 16% el 2020, el 10% havia assolit el títol de l’ESO i el 6%, no. També existeixen diferències entre noies i nois, ja que l’abandonament entre aquests és un 72% superior. En una segona lectura sobre les xifres de l’abandonament escolar fa falta dir que hi ha una gran diferència històrica entre les dades de les diferents comunitats autònomes com n’hi ha entre els països de la Unió Europea. Per això una de les recomanacions de la UE va ser reduir la taxa d’abandonament escolar prematur l’any 2020 al 10%, una taxa que es pretén deixar al 9% de mitjana entre els països de la Unió Europea el 2030. Si agafem com a referència aquesta última dècada, l’any 2011 Espanya duplicava la taxa d’abandonament, amb el 26,3%, respecte a Europa. Una dècada després hem aconseguit reduir la taxa un 50%, i el 2021 se salda amb el descens més destacat produït a Espanya, una reducció de 3 punts respecte a l’any 2020. Espanya ha descendit de manera espectacular aquesta taxa, comparada amb un descens moderat de la Unió Europea, que se situa en l’objectiu del 10%. Evidentment hem confluït gràcies a la implementació d’importants mesures educatives, i això és una magnífica notícia perquè el seu efecte suposa dotar la joventut de més oportunitats i més opcions per al seu futur. Com a dades importants hem de dir que aquesta confluència europea també es va visualitzant internament a Espanya, on afortunadament les diferències en la taxa d’abandonament també es van reduint. L’any 2011 la diferència era de fins a gairebé 20 punts entre comunitats autònomes, mentre que l’any 2021 les dades indiquen que hi ha més homogeneïtat en la taxa d’abandonament i que les diferències s’han reduït en gairebé 10 punts, tret d’en dos on la diferència és una mica més gran. També és significatiu que cada vegada són més les comunitats autònomes que es troben a la mitjana europea. ¿Per què existia tanta diferència entre comunitats quan la llei educativa és la mateixa per a totes? És un problema complex amb un diagnòstic difícil, que ha de tenir en compte les diferències entre comunitats autònomes, la desigualtat econòmica, social, cultural i laboral existents. Però potser, i segons indiquen experts, el factor que més ha influït fins aquest any era l’oferta laboral a joves no qualificats, que els incentivava a posar-se a treballar i deixar els estudis. Sens dubte, per a l’existència de l’abandonament escolar també influeixen factors educatius: la desmotivació, el fracàs escolar, dificultats d’aprenentatge, l’excés de repetició, la influència dels grups d’amics i amigues, la falta de flexibilitat en el nostre sistema educatiu, un currículum poc estimulant, etc. L’entorn familiar i la classe social també juguen un paper important en aquest procés, que no es produeix d’un dia per l’altre. Algunes famílies no hi intervenen o no prenen mesures a temps, en alguns casos no han sabut o pogut motivar els seus fills. En altres ocasions, no hi ha hagut prou coordinació amb els centres educatius, i en altres casos les famílies necessiten que els fills es posin a treballar per aportar ingressos. En una societat en què l’accés al mercat laboral ve cada vegada més condicionat per comptar amb un mínim de qualificacions i competències professionals, reduir la taxa d’abandonament escolar és garantia, almenys, de tenir opcions laborals en el futur i per tant opcions per disfrutar d’una inclusió social plena. Per això és una gran notícia que la taxa d’abandonament escolar a Espanya ja estigui vorejant la mitjana de la Unió Europea. Però hi ha una altra notícia magnífica que revela el canvi de tendència a Espanya. Per primera vegada, la taxa d’abandonament es redueix alhora que es crea ocupació juvenil i es redueix l’atur (10 punts en un any) en els menors de 25 anys. Aquestes dades són molt significatives perquè indiquen que els programes per a la reducció de la taxa d’abandonament escolar dins del sistema educatiu funcionen, que la flexibilització gradual del sistema educatiu aconsegueix arribar a aquells joves que tenien la tendència d’abandonar els estudis, que la pujada de més de 600 milions d’euros destinats a beques i a garantir l’equitat en el sistema educatiu funciona, que l’esforç de crear 200. 000 noves places de formació professional per part del Govern d’Espanya funciona i que les polítiques que impulsa aquest Govern per reduir les desigualtats territorials i socials funcionen. De fons em quedo amb una altra reflexió. Socialment, el valor que l’educació i la formació aporten al futur s’incrementa el valor que l’educació i la formació aporten al futur. Aquesta és la clau de l’èxit d’alguns sistemes educatius europeus. Triomfen aquells que consideren l’educació com a prioritat d’Estat, que se senten orgullosos de la seva educació, que disfruta de prestigi i recolzament entre la societat. Si seguim aquesta estela veurem com els nostres resultats i indicadors segueixen en el camí de la millora.

Menys abandonament escolar, menys atur juvenil

El 2011 Espanya duplicava la taxa d’abandonament, amb el 26,3%, respecte a Europa. Una dècada després hem aconseguit reduir la taxa en un 50%

El més llegit