Si la Bíblia s’hagués escrit ara, segur que un dels episodis estaria dedicat a Dembélé. El davanter díscol i perepunyetes bé es mereixeria alguna paràbola, potser la del fill pròdig, amb alguna variació. No és que se n’hagi anat i després torni i el pare el rebi amb els braços oberts, perquè encara és aquí i, que jo sàpiga, continua cobrant del club i forma part de la plantilla. I tampoc no es tracta d’obrir els braços a qui segurament ja pensa en un futur lluny del Camp Nou. Dembélé, en una Bíblia contemporània, seria una mena de traïdor a la causa que roman a casa perquè a fora encara fa fred, tot i que tothom sap que no és en aquesta llar on calcula passar les futures nits d’hivern gèlides a la vora del foc blaugrana.