Barcelona negra i maragda

Si un mira les notícies d’aquests dies queda atrapat sense remei en la història de l’estafador múltiple que o bé va enganyar un jubilat perquè li prestés 30.000 euros després de simpatitzar amb ell en una caravana de seguidors d’un partit en campanya, o bé va seduir un altre home a qui va enredar amb una franquícia per arruïnar-lo. També veurà que han detingut un jove expert a suplantar més que identitats, professions: ¿per què va simular ser vigilant de Rodalies o neurocirurgià? Els periodistes ens quedem sovint sense espai quan els fets es converteixen en un diabòlic joc de nines russes, que cada pregunta en porta una altra, i no necessàriament més simple o petita. Llibres com ‘El estafador’, de Guillem Sánchez, donen generosa extensió a una investigació periodística fascinant que desborda els límits de la crònica de successos. Sánchez compartirà taula rodona –’Ciudad esmeralda’, es diu– en la nova edició del festival de Barcelona Negra amb els també periodistes Carles Quílez i Tura Soler, que tenen altres true crime al seu historial. ‘El contragolpe’ i ‘El pantà maleït’ són, respectivament, dues immersions en tota regla a les clavegueres de la corrupció política i la investigació de la mort d’una parella el 2017 al pantà de Susqueda. El true crime es dona la mà amb la novel·la negra més recargolada, com si llancés una corda perquè algú furgui en els nostres malsons i s’endinsi allà on només hi ha por i incomprensió. Com caselles al Wordle La ficció que envolta la novel·la negra ens ajuda a omplir aquests buits que deixa la realitat de l’horror, el misteri que hi ha darrere d’un succés, aquella necessitat d’una narrativa que doni un fil de sentit al que ens passa, una forma de certesa. El noir té un punt d’exorcisme, de pegat terapèutic, i ens ajuda a fer les paus amb els nostres cadàvers, aquells crims sense resoldre o amb un desenllaç que només és una porta a més incògnites. El mateix mecanisme que fa que el devastador èxit del joc de moda, el Wordle, ens hagi atrapat, aquell joc rapidíssim que et fa posar eufòric cada vegada que les cinc caselles amb lletres es posen de color verd, és el que ens fa capbussar en la literatura noir. Què va passar realment, per què, qui ho va fer... La germandat internacional Que Barcelona s’hagi fet plaça forta del gènere és una gran notícia, com ho és la bona salut d’altres festivals que dibuixen una constel·lació planetària d’esdeveniments noir, una germandat internacional que no ha sucumbit davant el cop de les restriccions de la covid. Des d’Islàndia, que ja anuncia els seus participants per a la cita del novembre de l’Iceland Noir, fins al Bloody Scotland, una cita fidel de la primavera, però també el Bad Sydney Crime Writers Festival, al calorós estiu dels antípodes, la programació continua vigorosa. Periodisme, llibres, autors i editors, però sobretot lectors, curiosos, apassionats per saber més coses i entendre-les millor. Les rutes programades en els dies que se celebra el festival per conèixer els successos que han marcat el barri de la Verneda, el Rutabarri de la Verneda de Sant Martí Negra, van quedar sense places en un no res. El bandolerisme, crims que van commocionar el barri, l’incendi d’una fàbrica química... Successos tots que apel·len a les nostres arrels, a què hem viscut com a societat, i que també van quedar recollits en diaris, llibres i novel·les. Transitar pel flow noir és possible també com a la ciutat maragda: cada rajola groga pot ser la portada d’un llibre que al seu torn és una porta a una realitat paral·lela, cada taula rodona, una tempesta amb llampecs d’idees. Poques coses més oportunes en aquests temps d’apatia pandèmica i de passions virals.

Barcelona negra i maragda

La ficció que envolta la novel·la negra ens ajuda a omplir els buits que deixa la realitat de l’horror, aquella necessitat d’una narrativa que doni un fil de sentit al que ens passa, una forma de certesa

El més llegit