A principis d’any, solen aparèixer els articles sobre el cine que ve, les llistes amb les pel·lícules que veurem –algunes, previ pas per festivals– durant els pròxims mesos. M’encanten aquests textos, m’agrada llegir-los i intentar intuir possibles tendències i patrons a la producció de la temporada: ¿quins temes ens importen? ¿Per què es posen de moda determinats gèneres cinematogràfics? ¿Estan aquestes pel·lícules connectades d’alguna manera amb el present? Aquest any, em crida moltíssim l’atenció que diversos cineastes molt personals hagin optat per la ciència-ficció en els seus nous treballs. Segons ‘Les Inrockuptibles’, el director francès Bruno Dumont (‘La humanidad’, ‘Hors Satan’) prepara ‘L’Empire’, suposadament sobre una invasió de cavallers extraterrestres a la Costa d’Òpal. Seria la segona vegada, després de ‘Coincoin et les z’inhumains’ (segona temporada de la seva minisèrie ‘El pequeño Quinquin’), que el director opta per aquest gènere. David Cronenberg, per a qui la ciència-ficció no és res nou, acaba de rodar ‘Crimes of the future’, pel·lícula amb el mateix títol que un dels seus primers films i de la qual ha transcendit que és un ‘thriller’ de ciència-ficció ambientat en un futur llunyà. Fa uns dies va sortir la notícia que Bong Joon-ho, director de l’oscaritzada ‘Paràsits’ (2019), dirigirà Robert Pattinson en una pel·lícula de ciència-ficció basada en ‘Mickey7’, novel·la d’Edward Ashton que es publicarà als Estats Units ben aviat i en la qual hi ha colònies espacials i clons. I ‘Don’t worry darling’, el segon llargmetratge com a directora d’Olivia Wilde (‘Súper empollones’), s’ha començat a comunicar com un encreuament de ‘thriller’ psicològic, terror i ciència-ficció. Òbviament, hi ha propostes més comercials que veuran la llum els pròxims mesos, entre les quals ‘Jurassic World 3’ i ‘Avatar 2’.