No és estrany que molta gent es faci un embolic amb els tests d’antígens ràpids. Són un despropòsit. Zero intuïtius. Una capseta amb elements solts més una bosseta de rebuig on algun ni tan sols hi cap. El líquid reactiu en un blíster diminut i difícil d’obrir. L’hisop de la mostra amb una cànula inútilment llarga per a on ha d’arribar, i sense osca d’introducció. El tub per a la barreja, amb una boca tan estreta que és difícil abocar-hi el líquid. ¿I on col·loques el tubet mentrestant, perquè no es bolqui? Algunes caixes porten una línia de punts, però amb prou feines visible. Te’l quedes a la mà com un ximple. Finalment, encaixar un degotador diminut que, al ser transparent, ja has perdut diverses vegades entre el desplegament de peces. Llavors, posar les gotes al recipient, ¿però on? Hi ha dos orificis. Res indica en quin. I esperar per a una lectura absurda: només C és negatiu, C i T positiu, T invàlid. Amb una línia molt subtil, amb prou feines perceptible. ¿No hauria sigut millor indicar clarament, al mateix recipient, quina combinació dona positiu i quina negatiu?