Però, tot i que, malgrat que, sinó, no obstant, tanmateix, per més que, per molt que. Costa trobar en la conversa política genuïnes condemnes de la violència, sense l’ús de conjuncions adversatives o concessives. «Rebutgem tota mena de violència, com sempre ha fet el principal partit de l’oposició, i això és compatible, a més, amb reivindicar la tasca dels nostres ramaders i agricultors», ha sigut la forma amb què el PP ha condemnat l’assalt violent per part de ramaders i empresaris del sector al ple de l’ajuntament de Llorca (Múrcia), que se celebrava en un edifici municipal. Condemnem la violència, però, tot i que, malgrat que, sinó, no obstant, tanmateix, per més que, per molt que. De l’ús de les conjuncions, la política espanyola n’ha fet un art.