2022: un bon any, si la covid i l’energia no l’espatllen, per Oriol Amat

Després de l’enfonsament de l’economia en 2020 a causa de la covid, en 2021 s’ha iniciat la recuperació. Ara ja tenim a Catalunya i en el conjunt d’Espanya els nivells d’atur i ocupació d’abans de la crisi econòmica i financera mundial de 2008. La millora en el consum, la inversió i les exportacions han estat uns motors molt potents. I en 2022, tot apunta que podríem arribar als nivells d’activitat econòmica de prepandèmia. I podem millorar molt si ho fem bé en temes clau com les innovacions requerides per la Quarta Revolució Industrial (digitalització, robotització...) o l’aprofitament dels Fons Next Generation Europe. També serà decisiu que es facin passes endavant en la millora de les tensions polítiques (Ucrània...), la desigualtat creixent, l’emergència climàtica o l’excés de deute públic, per exemple. De tota manera, hi ha dos riscos rellevants que no podem obviar. Per una banda, no es pot descartar que arribin noves variants del virus que perjudiquin la recuperació. Des de principis de 2020, l’economia ha anat evolucionant al ritme de les successives onades de la covid. Es veritat que la rapidesa amb la que s’han descobert les vacunes ha estat providencial i sembla que cada dia estarem més preparats per a les sorpreses que ens pugui portar el virus. Sens dubte la ciència és el millor pla de contingència. Un altre risc és el descontrol de la inflació a nivell mundial. En el cas d’Espanya, hem superat el 6% en 2021, una dada no vista des de fa trenta anys. Les principals causes d’aquest increment de preus són l’energia (petroli, gas...) i l’augment de la demanda de bens duradors (cotxes, productes tèxtils, electrodomèstics...). El cas paradigmàtic és l’electricitat, que a Espanya ha pujat per sobre del 60% en 2021, essent un dels estats europeus on més ha pujat. Aquest es un tema que depèn molt de les polítiques que fan els governs en matèria energètica. El problema que genera la inflació es que si no es controla produeix grans desequilibris en l’economia ja que provoca una pèrdua de poder adquisitiu de la població i la necessitat d’augmentar els salaris. Això porta a que les empreses pugin preus i, aleshores, es produeix una espiral inflacionista (pugen preus, pugen salaris, tornen a pujar preus, etc.) que és molt difícil de parar. Aquest és un risc que fa que els bancs centrals prenguin mesures dràstiques quan la inflació es excessiva. Normalment, els bancs centrals comencen a actuar quan la inflació està per sobre del 2% anual, i l’actuació consisteix en injectar menys diners a l’economia i en pujar els tipus d’interès. Això sempre provoca tensions als mercats financers ja que les borses baixen, les persones paguen més interessos pels seus préstecs, i també es produeix una ralentització de l’economia que acaba provocant tancament d’empreses i més atur. I no oblidem que hi ha diversos mercats amb preus molt alts, com el bitcoin, tot i que en els darrers mesos ha perdut molt valor, o la borsa nordamericana. Per tant, una pujada de tipus d’interès podria produir disgustos i fenòmens descontrolats en aquests mercats. Com deia l’economista escocès John Maynard Keynes: “Els mercats es mouen per esperits animals i no per la raó”. Com que pel 2022 es preveu que la inflació segueixi alta (2,3% als Estats Units, 3,2% a la Unió Europea i 3,5% a Espanya) tot apunta que hi haurà pujades dels tipus d’interès. En el cas dels Estats Units, la majoria dels analistes esperen una pujada de tipus d’interès del voltant d’un 1% o més. No està clar que a Europa passi això, ja que el Banc Central Europeu ha dit que, de moment, no pujarà els tipus d’interès. Però, en canvi, el BCE sí que sembla que apostarà per injectar menys diners a l’economia reduint la compra de deute per a reduir les tensions inflacionistes. Són mesures que refreden l’economia i que poden acabar perjudicant la recuperació econòmica. En definitiva, 2022 pot ser un bon any, si gestionem bé les tensions polítiques, els Fons Next Generation Europe, la Quarta Revolució Industrial, l’emergència climàtica, les desigualtats o l’excés de deute públic. Però cal anar amb compte ja que la recuperació podria truncar-se si la covid o la inflació ens ho espatllen.

2022 pot ser un bon any si la covid i l’energia no ho espatllen

Cal gestionar bé les tensions polítiques, els fons Next Generation Europe, la quarta revolució industrial, l’emergència climàtica, les desigualtats i l’excés de deute públic

El més llegit