«Les superilles de Barcelona portaran a l’atur 25.000 persones i causaran pèrdues en la restauració per valor de 3.500 milions d’euros». Tot i que ho sembli, aquest no és el titular d’un tabloide groc digital qualsevol sinó el comunicat oficial que va fer públic dissabte passat una institució centenària com Foment del Treball, convertit de sobte en un agitador, per no dir en un opositor. Perquè és normal i comprensible que una entitat privada com Foment, que representa centenars d’empresaris, vulgui actuar com a ‘lobby’ i no estigui d’acord amb el que decideix un govern als seus antípodes ideològics. El que no és normal és que faci servir un to sorprenentment radical, bel·ligerant i catastrofista, impropi de gent que s’autodenomina d’ordre. És fins a cert punt normal que Foment, com és tradicional, protegeixi el cotxe i l’economia tradicional. El que no és normal és que ignori la realitat obviant deliberadament que, a l’últim baròmetre de la ciutat, un espectacular 75% dels barcelonins enquestats es mostraven a favor de reduir el trànsit motoritzat, com tampoc és normal ometre que un recent informe de l’ONU va posar aquestes suposadament terrorífiques superilles com un «exemple» de cara al món contra el canvi climàtic, o que l’actuació a favor de la sostenibilitat a Barcelona ha rebut mencions notables en diaris poc sospitosos com ‘The Guardian’ o ‘The New York Times’. I és molt normal que Foment opini sobre l’esdevenir de la ciutat, però no és normal que es dediqui a fer futurologia barata, acientífica i impossible de provar sobre les conseqüències d’una cosa que encara no existeix, com la superilla de l’Eixample, i ometi dades objectives, com per exemple que Barcelona és avui la 18a ciutat més competitiva del món i la 7a d’Europa (segons el prestigiosa Global Power City Index), un índex que curiosament no cita i que és impossible que desconegui.