Reconec estar entrant sense presses, però sense pausa, en aquesta edat en la qual a un socialment se l’inclou en la tercera, en aquesta mal anomenada tercera edat, ja que com s’està envellint avui dia, ja no hauria de ser l’última en l’escalafó, n’hi hauria d’haver una quarta. No penso utilitzar aquí els adjectius ‘vell’ o ‘avi’ que em semblen degradants, i tot i que alguns vulguin dignificar-los, a mi em semblaran sempre de molt mal gust.