L’altre dia vaig caure. La patacada va ser impressionant. Un home que era a prop va tallar la trucada que estava fent i va dir: «Et deixo perquè una senyora s’ha clavat un cop descomunal i vaig a recollir-la». I entre ell i un altre senyor em van aixecar. Vaig plorar molt perquè em feia molt mal i allà em vaig adonar que ja tinc una edat. Em va ser igual si algú va riure o no. Jo no em vaig moure fins que vaig agafar un taxi per anar a l’hospital. Una de les persones que em va socórrer es va oferir a acompanyar-me i li vaig dir que no perquè em sabia greu.