Una vintena de dones han posat cara i veu a una situació intolerable però que es tolera des de temps immemorials, la violència masclista a l’entorn universitari. Professores, personal laboral, acadèmiques de prestigi, el fenomen ha calat en diferents capes de les universitats i ha deixat la seva empremta com fa un virus que campa al seu aire, lliure per arribar a les seves víctimes. No és una realitat invisible: estava, fins ara, invisibilitzada, que no és el mateix. El maltractament convertit en un episodi aïllat aquí i allà, massa vegades negat, descartat, amb dones afectades que van preferir preservar la seva intimitat per temor de les conseqüències o, si ho explicaven, ser convertides en bombolles aïllades, bèsties rares, gerros xinesos en una campana de vidre.