És una evidència que la gent roba, en general i que, en concret, també ho fa als supermercats. Acaba de publicar-se un estudi que descriu quins són els productes més llaminers per als lladres, tant pel seu valor com per la facilitat d’amagar-los en una bossa o en un abric amb les butxaques prou amples, com a les pel•lícules. En el primer lloc del rànquing hi ha les begudes alcohòliques. De costum, els supermercats les tenen custodiades en una vitrina amb clau. Per no beure amb la panxa buida, el lladre s’assegura una ració de pernils i embotits ibèrics, que també solen estar, el més cars, protegits. Després ja venen les fulles d’afaitar, la xocolata, les càpsules de cafè, els gelats, les conserves i les piles. Hi ha robatoris que entenc, perquè es tracta de coses petites, fàcils de camuflar, però em costa entrar en la ment del delinqüent que roba gelats, un producte que, per definició, és fungible a marxes forçades. I, sobretot, em sorprenen els xampús, també a la llista, i no deixo d’embadalir-me davant l’aparador on els tenen tancats a pany i forrellat cada vegada que la dependenta acciona el codi secret per fer-me entrega del tresor suprem d’un xampú amb gust de llimona que val tres euros.