Per als corresponsals del Pròxim Orient, reporters de guerra i, en general, periodistes especialitzats en la informació internacional, cobrir la guerra de l’Iraq (de la qual es compleixen gairebé 19 anys i que continua tan vigent) va suposar un repte afegit a qualsevol altre conflicte internacional: aquest enfrontament bèl·lic es va convertir en un (agre) assumpte de política interna. Cada títol, cada combat, cada entradeta en directe era rebuda per l’opinió pública i, el que és pitjor, analitzada pels partits polítics i els seus ‘spin doctors’ amb el mateix interès i dents amb què se segueix la informació sobre assumptes polítics nacionals. Al contrari que els companys especialitzats en política, per als quals l’art de la triangulació és part intrínseca de la seva feina, els corresponsals a l’estranger no estàvem acostumats a guerrejar pam a pam, centímetre a centímetre, per l’enfocament d’un titular o per l’arrencada de color en el combat.