Jo vaig sospitar que el cos de Bombers de Catalunya feia pudor de banya cremada quan el dia del famós referèndum –i en posteriors manifestacions– els vaig veure actuar com si estiguessin convençuts que se’ls pagava el sou per fer l’idiota als col·legis electorals. Per culpa del procés, els bombers catalans es van convertir en bombers torero i es van dedicar a exercir d’això, o sigui de pallassos. Van arribar a creure’s que encarnaven una espècie de setè de cavalleria del llacisme i allà anaven, a «defensar urnes», per utilitzar la seva mateixa terminologia. ¿En quin moment els bombers van creure que la seva feina anava més enllà de sufocar incendis i rescatar gatets enfilats als arbres? Probablement el mateix dia que van pensar que era bona idea despullar-se per fer un calendari. Podien haver-se parat aquí, amb els inefables calendaris anuals la seva professió ja havia caigut baix, no era necessari enfonsar-la més. En lloc de conformar-se, van aprofitar el procés per embrutar encara més una feina abans prestigiosa, i vet aquí que no hi havia manifestació llacista a Catalunya en lquè no apareguessin uns quants bombers amb el seu uniforme de feina, simulant que protegien els ciutadans de la policia. Per arrodonir la funció, no hi faltaven nans torejant.