Hi ha coses que m’importen molt, coses sense les quals no puc passar, coses sense les quals puc viure amb comoditat, coses que no m’importen gens i, al final de tot de la llista, hi ha la separació entre la infanta Cristina i Iñaki Urdangarin. És un assumpte privat i així s’ha de tractar, tot i que com que els personatges són públics el descarnament que s’aplica a la parella és monumental. Els programes de carnassa es freguen les mans. A mi, el que m’interessa és la literatura. Per ser exactes, la literatura (grisa, funcionarial) aplicada a l’afer en qüestió. La majoria de parelles que se separen viuen el moment amb dolor i angoixa. Tots hi perden, perquè es perd una cosa que existia i que ara ja habita en els llimbs de l’oblit. Ells, no. Ells diuen que «ho gestionarem de la millor manera possible». ‘Gestionar’ és un verb magnífic (i inusual) per parlar d’un divorci. És pretenciós. I no es divorcien, sinó que «interrompen la relació matrimonial». I, per acabar d’adobar el teatre sentimental, diuen que el compromís amb els seus fills «segueix intacte», com si fos una heroïcitat no prevista pels codis morals. És que em fan molta gràcia. Parlen com si discutissin un contracte. I, de fet, deu de ser ben bé això.
Pros i contres Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Carnassa i gestió empresarial d’un divorci
La infanta Cristina i Iñaki Urdangarin parlen de la seva separació com si fos un contracte. I, de fet, s’hi ha d’assemblar bastant
Temes:
El més llegit
- Avís de la Policia Nacional quan arribis a casa: «Si els veus, no toquis res»
- L’ajuda de 115 euros al mes que ja pots demanar a la Seguretat Social
- El primer gran ‘beach club’ de BCN obrirà al juny després d’una inversió de 15 milions
- La Seguretat Social enviarà aquesta carta a milions d’espanyols
- Remuntada històrica del Barça