L’electrofeixisme ressorgeix

L’article ‘Energia nuclear, energia verda’, de l’historiador Joaquim Coll, m’ha motivat a respondre sobre la fal·làcia de la seva base documental. «Les desqualificacions que s’escolten sovint contra l’energia nuclear no se sostenen», escriu. ¿Sovint? Vaja, doncs si en alguna cosa ha destacat el domini del ‘lobby’ nuclear, versus Foro Nuclear Español i la patronal elèctrica Unesa, ha sigut a monopolitzar la defensa del negoci atòmic als mitjans d’informació, exercint la seva influència en els consells d’administració. Els historiadors que han analitzat el franquisme s’haurien de documentar bé sobre com l’energia nuclear es va convertir en una eina clau per aplicar la dictadura energètica mitjançant els Plans Energètics Nacionals (P.E.N.). No podem desvincular aquesta tecnologia dels Estats atòmics, les màfies del plutoni i els genocidis d’Hiroshima i Nagasaki. El reactor de grafit-gas de Vandellòs tenia una clara funció militar mitjançant l’obtenció de plutoni dels residus que produïa, que eren traslladats amb un tren blindat i reprocessats i enriquits en instal·lacions militars franceses. Plutoni generat a Catalunya que podria haver format part del combustible utilitzat per a les proves atòmiques a la Polinèsia. Ho he explicat en el meu assaig ‘La bomba atòmica de Franco. Els objectius militars de l’energia nuclear a Espanya» (Llibres de l’Índex, 2011). És fals que l’energia nuclear no emeti CO₂. El ‘lobby’ nuclear, que domina la Comissió Europea, no ha presentat mai un balanç d’emissions de tot el cicle de combustible: mines d’urani; fabricació de materials; macroinstal·lacions d’enriquiment i reprocessament; transport de combustible i residus; sistemes de refrigeració; dipòsits de residus de baixa i alta radioactivitat...¡tot aquest cicle emet moltíssim CO₂! El ressorgiment de l’energia nuclear, que es vol homologar com a ‘verda’ i ‘sostenible’, és una estratègia dels nous moviments ultradretans i els Estats més totalitaris i repressors del planeta. Si el Parlament Europeu aprovés aquesta homologació convertiria el Pacte Verd, la Transició Energètica, el ‘Green New Deal’ i l’economia circular en una pantomima; en un ‘ecoblanqueig’ del sector energètic. La fissió nuclear, incorporada en la taxonomia ‘verda’ de la Comissió, no és una opció energètica polèmica, com s’intenta fer creure l’opinió pública. És una proposta caduca i reaccionària que vol frenar la decadència del sector electronuclear, després dels greus accidents de Three Mile Island (1979), Txernòbil (1986) i Fukushima (2011). És una tecnologia perillosa que s’intenta reactivar políticament gràcies a un grup de líders i estadistes, convertits en portaveus del ‘lobby’ nuclear. La nuclearització a l’Estat espanyol, imposada per la cúpula militar franquista, aliada amb el sector elèctric (Pere Duran Farell era un dels seus líders) té 53 anys de vida (el 12 de desembre de 1968 Franco va inaugurar la central José Cabrera a Zorita, Guadalajara, «iniciant a la nostra pàtria l’era atòmica»). ¿Quants anys tardarem a desconstruir aquesta era? El cost estimat de desmantellament de tot el parc nuclear mundial (442 reactors i 51 en construcció, ‘Le Monde’, 19/XI/2021) serà de 300.000 a 600.000 milions de dòlars ¡i durarà més d’un segle! El Govern Aragonès encara no ha definit el full de ruta per al desmantellament d’Ascó i Vandellòs i com es finançarà. Una tecnologia d’un risc i un cost financer tan colossal, ¿es pot considerar ‘sostenible’ i apta per formar part del concepte d’economia circular? El que ens proposa la Comissió Europea és una trampa que bloquejarà el futur de les energies renovables, que tenen un ràpid desmantellament i reciclatge, quan acaben el seu període de vida útil. Les grans corporacions energètiques i les que dominen el cicle del plutoni volen dificultar i retardar la transició energètica i la seva democratització i autoconsum. Es proposen controlar el ritme de la introducció de les renovables i fer inviable el nou paradigma energètic. Noves prospeccions de carbó, gas, petroli i urani s’estan autoritzant a tot el planeta. Segons l’FMI, cada minut es destinen 11 milions de dòlars a subvencionar les energies fòssils. Els ecologistes estem a punt de perdre la batalla mediàtica que crèiem guanyada. No valorem la capacitat de l’electrofeixisme d’aliar-se estratègicament amb el sector digital, dirigit per les GAFAM. Amb els nous petits reactors que ens proposen Bill Gates (el fundador de Microsoft ha guanyat un contracte de 4.000 milions de dòlars del Govern dels EUA per construir l’SMR, ‘Small Modular Reactor’) i els presidents Emmanuel Macron (que ha acordat 100.000 milions d’euros de subvencions pels SMR de 170 MW), Vladímir Putin i Fumio Kishida, la humanitat corre el risc d’entrar en una dinàmica diabòlica. Una revenja del ‘lobby’ nuclear que reforçarà els Estats atòmics, l’autoritarisme i la proliferació. No ens queda cap més remei que confiar que la societat civil, responsable i molt informada, i els consumidors, molt organitzats, reaccionin contra aquesta dictadura energètica disfressada de ‘verd’.

L’electrofeixisme ressorgeix

La fissió nuclear, incorporada en la taxonomia ‘verda’ de la Comissió, no és una opció energètica polèmica. És una proposta caduca i reaccionària que vol frenar la decadència del sector electronuclear

El més llegit