¿De veritat prescindiran de Dembélé?

Xavi Hernández continua explicant a les conferències de premsa que tot ho tenen entrenat, que tot ho tenen organitzat, que tot ho proven, que tot ho examinen i que ells, el quadro tècnic, especialment ell i el seu germà Òscar, li ofereixen, abans de cada partit, multitud de solucions als seus jugadors perquè surtin amb la pilota controlada, s’obrin a les bandes, «ataquin de sortida, 8 contra 6», arribin amb molts efectius a l’àrea rival...però encara no han fet, en els dos mesos que porten a la banqueta del Barça, un partit rodó i mira que han jugat contra equips moltíssim menys grans i poderosos que ells. Ni un partit rodó. Sentir Xavi a la sala de premsa, abans i després dels partits, és com viure al món de Yupi. Un recorda, sovint, la frase que un dia lva dir el seu admirat Johan Cruyff a Charly Rexach després d’haver fet la xerrada prèvia a un partit, tot controlat, tot preparat, tot entrenat (se suposa), com Xavi: «Nosaltres, Charly, ja hem guanyat 5-0, ara veurem què fan aquests al camp». Balanç trist El cert és que el balanç comença a pesar com una llosa sobre l’esquena de Xavi Hernández: 13 partits, 5 victòries, 18 gols a favor i 18 en contra. La frase del dia de l’estrena, després del ball de presentació amb Joan Laporta com a parella sobre la gespa del Camp Nou, d’«al Barça no hi ha temporades de transició i aquí no es pot ni empatar ni perdre», ja s’ha fet patent i duríssima. Xavi ha reconegut avui que això està sent més dur i llarg del que ell pensava. Els objectius són cada vegada més petits, eliminats a la fase de grups ¡tremend fracàs! A la Champions, eliminats a la Supercopa d’Espanya a semifinals (sí, cert, amb brots verds), eliminats ¡gairebé inaudit! a vuitens de la Copa i sisè a La Lliga, a 17 punts del Reial Madrid. Per això el discurs ha passat a ser només un: cal acabar entre els quatre primers de La Lliga. No s’aspira a més (ni menys). I la veritat, ningú, en aquests moments, veu, no ja superior, sinó ni tan sols igual al Barça que al Reial Madrid, Sevilla, Betis, Atlètic, sí, sí, Atlètic, Reial Societat, al nou Rayo i, si m’estires, al Vila-real, irregular València i valent Athletic. No té sentit Tenint per objectiu els quatre primers llocs de La Lliga, sense Ansu Fati, no per un, ni per dos, per més mesos («li preparem un pla perquè no torni a lesionar-se més», ha dit Xavi, fiant-se del metge de confiança, al que ja se li ha lesionat Ansu, ja que fa setmanes que mana), resulta que el Barça, Laporta, Mateu Alemany i Xavi han decidit que Dembéle, faci el que faci, no tornarà a jugar amb el Barça. Ho sento, però no té sentit. Ho sento, però és de bojos. Ho sento, però és malversar un dels pocs bons futbolistes que et queden. No parlem de les formes utilitzades per Alemany, que ha arribat a dir que la decisió és de Xavi quan és seva, de Laporta i del club. No han de carregar aquest cadàver al ‘mister’, entre altres coses perquè hi ha gravacions, d’inici de mandat del de Terrassa, on va afirmar que comptaria amb ell «perquè el necessita», fins i tot encara que no renovi. Al contrari de Messi Dos, a Leo Messi se’l va retenir, quan va demanar sortir ‘via burofax’, perquè tenia contracte. Josep María Bartomeu li va tirar per la cara el document i a Messi no li va quedar més remei que quedar-se. Ara, passa el contrari: el Barça considera que el contracte d’Ousmane Dembélé és paper mullat i li diu que es busqui equip ¡ja!, que no és necessari que compleixi el contracte. I el normal és que Dembélé ni parpellegi. És més, fins i tot pot ser que tingui ja un preacord amb un poderós. Què pensa Alemany, que rics necessitats com Manchester United i Newcastle malgastaran milions ara, podent tenir gratis Dembélé al juny. A l’extrem francès no se’l pot espantar ni amb el «no jugaràs i et quedaràs fora del Mundial», ja que la Copa del Món és ¡al desembre! Pot ser que el Barça estigui disposat a pegar-se el pegat de mantenir-se així de xulo fins al 31 de gener, però després haurà de recular. Dembélé no és Ilaix Moriba, el seu pare va tenir pressa per ser ric i se’n va anar al RasenBallsport, de Leipzig, i així li va. Dembélé el volen diversos equips i no té pressa. Qualsevol, fix, li pagarà més del que el Barça li està oferint, ara, per renovar a la baixa. Perdre competitivitat I el més important, tu, per més Barça que siguis, per més Laporta «¡hem tornat!» que cridis, per més llest que es cregui Alemany i més agosarat que figuri ser Xavi, necessites Dembélé o, com a poc, el necessites actiu, disponible, útil. No tens ni plantilla, ni equip, ni futbol, ni resultats, ni classificació per prescindir del davanter més desequilibrant (lesionat Ansu Fati). No pots reduir la teva capacitat competitiva per una rebequeria amb un tal Moussa Sissoko, que el seu problema és que no va cobrar comissió quan Dembélé va fitxar pel Barça i ara li exigeix 40 milions.

El més llegit