Fa uns mesos es va fer viral un vídeo que explicava com funcionen els supermercats fantasma. Molts vam descobrir aleshores que aquests establiments, més discrets que un bordell, existeixen a Barcelona i potser fins i tot als baixos de l’edifici on vius. El reportatge mostrava les corredisses d’uns treballadors que completaven una comanda en dos minuts perquè després un repartidor la lliurés al client abans de deu minuts. L’encarregada lloava el treball en equip i deixava una frase per a la història de l’explotació laboral: “Pot ser estrès... o pot ser adrenalina positiva”. Des d’aleshores, quan passejo per la ciutat, veig sovint els motoristes amb els colors llampants dels supermercats fantasma, sempre accelerant per no fer tard, i inevitablement em pregunto qui deu ser l’imbècil que vol que li portin la compra a casa només en deu minuts.