Jordi Cornudella, editor d‘Els moviments humans’, ha dit que els dos poemes llargs que són frontispici i tancament del llibre fan que la resta de peces de l’última entrega de Narcís Comadira (Edicions 62) estiguin en una tensió constant, un conjunt de poemes tibants que fan pressió sobre les parets d’un recipient o que descriuen el cordatge tens d’una raqueta. En els dos poemes llargs s’endevinen els cossos, ara inerts, que van ser protagonistes dels moviments que duen a terme els humans. Assistim a l’angoixa dels fantasmes nocturns que ens parlen de decrepitud i mort. Entremig, una ànima esqueixada que clama per la pietat de la natura, potser l’únic agafador que tenim davant la contemplació del passat devastat, davant l’absència dels amics («...on anàveu / que heu marxat tan aviat?»), la terrible imminència d’un final.