La ciutat que percebem és habitualment la ciutat que vivim en el nostre dia a dia. Tendim a generalitzar, a vegades amb raó. Si el contenidor de davant de casa sempre està ple i envoltat d’escombraries, percebrem una Barcelona bruta, si hi ha molt soroll al nostre voltant pensarem que vivim en una ciutat molt sorollosa -probablement ho és- i si tenim un cotxe mal aparcat cada dia al nostre carrer probablement pensarem que la indisciplina viària és habitual. Això és el que, potser, m’està passant. Últimament, tot i no tenir cotxe, no puc deixar de fixar-me i indignar-me pel d’un veí que, dia si, dia també, aparca en un lloc prohibit. La casuística del carrer, plataforma única, fa que si aquest conductor incívic aparca malament i un altre conductor de moto, també incívic, aparca (en bateria) a l’altra banda, la resta de cotxes no puguin passar. El cas extrem va ser el dia de Reis i va acabar amb la intervenció, tot i que fallida, de la Grua Municipal. El cotxe es va salvar, in extremis, perquè l’alarma del vehicle es va disparar i va alertar al propietari que, des del balcó, va suplicar i cridar que no se li emportessin. El karma no va fer la seva feina. I tot i l’escarment, el veí segueix aparcant malament.