Que a Alemanya un Govern de gran coalició del CDU i l’SPD, presidit per Merkel, hagi sigut rellevat per un tripartit dirigit per un socialista, Olaf Scholz, en aliança amb liberals i verds, és un canvi que tindrà conseqüències. Però no és, ni de lluny, una revolució. Scholz, va ser elegit perquè el seu socialisme temperat era potser l’alternativa menys traumàtica a una Merkel que encarnava un conservadorisme pragmàtic i obert. El canvi, que també pot implicar una menor autoritat del canceller en un Govern de tres socis i no de dos, tindrà conseqüències en les relacions hispanoalemanyes, però tampoc seran grans.