Un dels aspectes en els que es manifesta la separació de poders pròpia dels estats democràtics és el principi de l’autonomia parlamentària. Es tracta d’un mecanisme clàssic present en la nostra història constitucional i molt habitual en perspectiva comparada que té per objectiu protegir el Parlament d’eventuals intromissions d’altres poders de l’Estat, molt particularment del poder executiu. Aquesta autonomia es concreta en la capacitat de la cambra per aprovar les seves pròpies normes de funcionament i de govern, per decidir el seu pressupost, per establir la seva organització interna i per dissenyar tot el relatiu al seu personal, a més de responsabilitzar-se de la seguretat a les seves seus, tot això amb l’objectiu de garantir l’exercici de les funcions parlamentàries. Així doncs, l’autonomia del parlament és de caràcter normatiu o reglamentari, pressupostari, administratiu i de personal i així ho reconeixen tant la Constitució com l’Estatut d’Autonomia.