Pandèmia, quarantena i baixa laboral

Les baixes laborals (incapacitat temporal) representen un gran assoliment del nostre sistema de protecció social, ja que proporciona un subsidi diari a les persones afiliades a la Seguretat Social mentre es recuperen d’un problema de salut que els impedeix treballar, sigui d’origen laboral o no. Recordem que el salari és la principal font d’ingressos de la majoria dels ciutadans, i tenir-ne garantit almenys una part és una condició necessària per al compliment de la quarantena en temps de pandèmia. Com estableixen els protocols de vigilància epidemiològica, aïllar les persones infectades i fer un seguiment dels seus contactes constitueixen mesures preventives bàsiques. De fet, el primer estat d’alarma a la primavera del 2020 va constituir una quarantena ‘poblacional’ de més de tres mesos. L’impacte sobre la incidència de la covid-19 va ser espectacular, al mateix temps que s’establien nous mecanismes de protecció social, com els ertos o l’aturada d’activitat dels autònoms, per fer front a la crisi econòmica, mentre s’afrontava la crisi sanitària. Després de dos anys de pandèmia, podem afirmar que les baixes laborals estan jugant un paper clau en la mitigació de la pandèmia, ja que contribueixen significativament al compliment de la quarantena, quan la persona que treballa s’ha d’aïllar. La baixa laboral justifica davant l’empresa l’absència temporal, i a l’haver sigut considerada des de l’inici de la pandèmia com un accident de treball a efectes econòmics rebrà el subsidi des de l’endemà de la baixa, tot i que a efectes sanitaris es considera una baixa per contingència comuna, cosa que suposa que és el seu metge de capçalera qui la gestiona. A més, per contribuir de manera més efectiva a la mitigació de la pandèmia, el dret a aquestes baixes s’ha estès a persones que són contactes estrets de les persones infectades. És a dir, no són encara ni infectats ni malalts, però el seu aïllament pot contribuir a reduir els contagis. Aquesta situació de protecció, per als que encara no sabem si són malalts, no estava contemplada entre les causes que justifiquen una baixa laboral, però ja va ser introduïda quan l’epidèmia de la grip A (H1N1) del 2009-2010. Ara, amb l’aparició de la variant òmicron, que es reprodueix i es transmet amb gran velocitat, juntament amb –no oblidem– la major disponibilitat de proves diagnòstiques, estan incrementant exponencialment la identificació de casos, i els seus contactes, als quals es recomana aïllar-se. En conseqüència, s’està incrementant amb la mateixa intensitat el nombre de baixes laborals, amb la consegüent repercussió en l’activitat laboral, especialment en ensenyament i salut, però també el transport, policies, etc., però també saturant l’atenció primària. Per evitar aquests efectes no desitjats, s’han de modificar els criteris per a la gestió de les baixes, sense posar en risc l’assegurança per incapacitat temporal. Per exemple, donant pas a l’autodeclaració de la baixa durant els primers set dies, com ja s’està fent en algunes comunitats autònomes, i tal com es fa des de fa dècades a Anglaterra per a qualsevol patologia, i que des del 10 de desembre passat s’ha ampliat fins als 28 dies; i només se sol·licita un certificat mèdic si continua necessitant la baixa després d’aquells dies. Un procediment que no sembla haver enfonsat l’economia anglesa, ni el seu Servei Nacional de Salut. En aquest sentit, podem assumir, almenys com a hipòtesi, que els treballadors espanyols són almenys tan honestos com els anglesos. D’altra banda, es pot recórrer als metges dels serveis de prevenció perquè gestionin les baixes i altes, almenys quan els casos de covid-19 siguin considerats malaltia professional, com és el cas dels sanitaris. Hi ha centenars de metges especialistes en medicina del treball en els serveis de prevenció de les empreses, amb un paper marginal en la gestió de les baixes. Un recurs ociós que segur que són ells els primers a voler deixar de ser-ho. En definitiva, hem d’adaptar els criteris d’accés a la baixa laboral a la dinàmica de la pandèmia, i en situacions com les actuals amb una incidència tan elevada, en la qual aproximadament el 80% dels casos són asimptomàtics, es pot deixar de recomanar la baixa als contactes, i només recomanar la utilització estricta de les mascaretes, i davant els casos positius asimptomàtics vacunats reduir la durada de la baixa. De fet, hem passat de 14 dies a 10 dies, i actualment a set dies. A més, per a aquells casos que puguin teletreballar, si són asimptomàtics, no és necessària la baixa. Una realitat que s’està produint en moltes empreses. Hi ha indicis per pensar que la pandèmia està arribant a la seva fi, en gran manera per les vacunes, i en aquest final tan explosiu hem de ser especialment prudents amb els recursos socials disponibles. La crisi a la qual ens enfrontem ens està ajudant a modernitzar el sistema de protecció social, ara toca el de les incapacitats temporals.

Pandèmia, quarantena i baixa laboral

Hem d’adaptar els criteris d’accés a la baixa laboral a la dinàmica de la pandèmia, i en situacions com les actuals amb una incidència tan elevada, amb un 80% de casos asimptomàtics, es pot deixar de recomanar la baixa als contactes

El més llegit