Vivenda assequible

Igual que l’accés a la sanitat de qualitat i a l’educació adequada s’ha convertit en drets efectius per als ciutadans dels països més avançats, l’accés a una vivenda digna va pel camí d’aconseguir, afortunadament, el mateix destí. Tant en el cas de la sanitat com en el de l’educació, l’avenç ha sigut possible per la intervenció de l’Estat en el que anomenem polítiques públiques. En el camí de la consolidació de les esmentades polítiques, ens trobem amb fórmules antecessores com la intervenció d’entitats religioses, de beneficència o de solidaritat que intenten proveir d’iniciatives pal·liatives per resoldre els problemes més apressants o extrems. La democràcia, a través del dret de vot universal, ha donat veu a la majoria forçant el sistema polític a donar resposta a aquesta classe d’exigències que abans en la història de la humanitat es consideraven impossibles i fora de la lògica d’aquells temps. Només amb l’avenç de les idees polítiques va sent possible encarar aquests reptes, no sense problemes i dificultats. La mateixa diversitat de respostes que observem en diferents països del món és una bona prova de les complexitats que presenta normalitzar aquestes polítiques públiques. No fa falta recórrer a l’estudi de l’evolució històrica d’aquests drets: tan sols una visió transversal contemporània entre diferents països ens permet veure la gran diversitat de models, alguns d’exitosos i molts amb problemes insolubles, a l’hora de generalitzar aquests drets. En el cas de la vivenda, que la gran majoria de la població segurament considera com el pròxim dret universal a aconseguir, ens trobem davant grans polèmiques de com han de ser orquestrades les solucions oportunes. No hi ha respostes universals, ni solucions fàcils ni receptes màgiques. Com no n’hi va haver en el tema de la sanitat, de l’educació o de les pensions. En cadascun d’aquests reptes es va haver de lidiar amb resistències enormes, es van haver d’experimentar diferents opcions i solucions intermèdies perquè al final es consolidés una garantia eficaç, almenys als països més pròspers. Fins i tot on aquests drets estan més consolidats, no hi deixa d’haver polèmiques, crítiques i actituds contràries a consolidar aquestes polítiques públiques com a drets inqüestionables. Tan sols cal veure les immenses complexitats que va tenir i encara té l’Obamacare als EUA. La Unió Internacional d’Arquitectura (UIA) i el Consell Superior de Col·legis d’Arquitectes d’Espanya (CSCAE) han convocat el fòrum Affordable Housing Activation (AHA), que se celebrarà al maig a Madrid, per analitzar a nivell mundial l’estat de la qüestió del dret a la vivenda assequible. En països com el nostre, on l’arquitectura sol ser la professió que tracta dels temes d’urbanisme i vivenda, és molt oportuna aquesta convocatòria, ja que coincideix amb la tramitació de la llei general del dret a la vivenda. No estem en el millor dels mons ni en la situació econòmica més oportuna per consensuar políticament fórmules com a mínim assenyades, malgrat que les polítiques de vivenda són, per definició, a llarg termini, i res seria més perniciós que una regulació jurídica precipitada o superficial. ¡Tant de bo aprofitem bé l’oportunitat!

Vivenda assequible

L’accés a una vivenda digna va pel camí de convertir-se en un dret efectiu dels ciutadans

El més llegit