No hi ha res pitjor que un nacionalista que llança un envit rere una proposta d’impossible acceptació, perquè llavors se sent frustrat i no pot tornar a casa amb les mans buides, perquè això seria com suïcidar-se al mateix centre de la plaça del poble. Per evitar-ho planta batalla perquè, tot i que sap que això no l’acostarà al seu objectiu, almenys li permet guanyar temps i no perdre la cara. Aquest acaba sent el problema del que torna amb les mans buides, no perdre la cara, perquè, com deia Tarradellas, el pitjor és el ridícul.