Villarejo i el 17-A Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

Conspira que alguna cosa queda

No sé si les veus de l’independentisme que s’han afanyat a validar les paraules d’un tipus tan tèrbol com Villarejo han calibrat el mal que poden provocar

A hores d’ara sé que resulta feixuc invocar ‘Conversación en la catedral’ i preguntar-se quan es va fotre el Perú. Així que proposo aparcar la novel·la de Vargas Llosa i plantejar-nos quan va explotar a Espanya la nostra gran crisi: la de confiança; o la desconfiança, per ser més precisos. I jo tinc clar el moment: va ser arran de l’11-M. Perquè abans que les ‘fake news’ es convertissin en religió global, abans que la meitat de nord-americans creguessin que a Trump li van robar les eleccions, abans fins i tot que milions de persones es convencessin que les vacunes contra la covid són un invent per controlar-nos a través de xips...abans de tot això, Espanya es va acabar de partir arran d’una mentida. I allà seguim, mirant-nos de reüll. Perquè el pitjor atemptat terrorista de la nostra història ens va deixar de propina una intoxicació conspiranoica que alguns encara difonen gairebé 20 anys després.