Aquests dies s’ha conegut l’autòpsia de l’Olivia, una de les petites de Tenerife assassinades pel seu pare, Tomás Gimeno. En aquelles setmanes es va parlar de si ell les va arribar a retenir amb vida unes hores o dies, o si van morir al ser llançades al mar. Ara se sap que aquell àudio amb la veu de la petita, que ell va arribar a enviar a la mare des del seu mòbil, eren els últims minuts de vida de l’Olivia. Justo després la va asfixiar. Ell va sortir de la casa amb les seves filles assassinades. Avui escolto en les tertúlies parlar de nou d’ell com un «monstre» i molt poc de parlar d’ell com un «masclista», que és l’origen del seu comportament. Fins que no anomenem això pel seu nom, no trobarem la solució. I fins que no invertim en educació per pal·liar això, tampoc.
Una xacra persistent Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
L’augment de la violència vicaria
Si es fessin les coses bé i no es continués educant masclistes, quants diners ens estalviaríem i quantes vides s’haurien salvat
Temes:
El més llegit
- "En surten pocs i van molt buscats"
- Óscar Casas fa ‘El gran salto’ com a Gervasio Deferr
- Catalunya registra el dia més plujós des del novembre del 2021
- ¿T’atreveixes a fer aquest test? 25 preguntes (algunes d’enrevessades) per aconseguir la nacionalitat espanyola
- Condemna a una advocada per enganyar l’Associació d’Avis del Bon Pastor